dilluns, 21 de febrer de 2022

TRES UNCES DE FORMATGE...


En llatí tenien l’expressió caseus formaticus, que vol dir “formatge dins d’un motllo o fet amb un motllo”. Per tant, el formatge és el caseus i el motllo o forma és el formaticus

I vet aquí que cada llengua ha agafat el que li ha convingut. El castellà, el gallec i el portuguès es queden amb el caseus, que s’ha transformat en el queso, queixo i queijo. Els italians, francesos i catalans, en canvi, vam preferir la forma, el motllo, i per això en diem formaggio, fromage i formatge. Encara que no la facin servir, en castellà tenen la paraula formaje, que vol dir precisament motllo de formatges. 

En la meva infantesa recordo el formatge de bola amb crosta vermella per fora i el formatge ratllat, però cap més! No m’imagino cap altre formatge en els aparadors de les botiguetes del barri on anàvem a comprar durant els anys 60, on hi havia una mica de cada cosa, però sense luxes. Per tant, la disbauxa de formatges de tot tipus i de tots els gustos que tenim ara va venir una mica més endavant. 

De més gran vaig anar coneixent altres tipus de formatges i vaig descobrir els frescos, els cremosos, el mató, els curats i els tendres, els blaus tan forts i tan podrits, els formatgets i molts d’altres que ara tasto més sovint, i vaig descobrir també que a França hi havia el costum de servir molts tipus de formatges amb les postres i vaig al·lucinar, perquè a casa compraven tres unces de formatge que ens durava dies i dies! 

I quan el postfranquisme va obrir les fronteres, va entrar la fondue -paraula que ja ha entrat al diccionari- que és d’origen suís, i vam començar a regalar-ne tantes que a cada casa en tenim una desada a l’armari, que no hem fet servir més que dues o tres vegades a la vida. S’hi suquen llesquetes de pa en una mena de cassola plena de formatge fos barrejat amb vi blanc.  

I aquest apunt el dedico a la meva amiga Àngels, a qui no agrada gens ni mica el formatge i a qui miraven amb cara de pocs amics els restauradors italians a qui demanava pizza senza formaggio! 




🎦   CHEF, de Jon Favreau

EUA, 2014

Un xef de cuina perd la feina perquè no s’avé amb l’amo del restaurant i comença un negoci nou. 

És de les anomenades comèdies familiars de dissabte a la tarda, sense més pretensions, però entretinguda. Ens ofereix la possibilitat de veure algunes receptes i alguns entrepans amb formatge cheddar, gruyère i parmesà, que no deuen estar malament.  

Tràiler: https://youtu.be/gbdUGdxX7ww



Aquesta història del cassolet és, en certa manera, anàloga a la de la fondue, que ara fa quinze o vint anys es va posar de moda entre nosaltres.

Albert Jané i Riera (Tal dia farà l'any, 1991)






9 comentaris:

  1. Montse Mon
    Ostres Ció! Jo no podria viure sense formatge! Ja m'ho deia ma mare que a l'altra vida jo deuria ser rata o tudó ( en aquest cas, per les olives)!

    ResponElimina
  2. Som molts que no sabríem viure sense formatge!!!
    A casa ha tots ens salva els àpats!
    Però ara apareix... el colesterol i...

    ResponElimina
  3. El problema actual del formatge és que el posen des de les amanides a les postres... i no sempre lliga bé, sobretot per als qui no els agrada, que no és el meu cas!

    ResponElimina
  4. A la pobra Àngels li posen formatge a molts plats encara que no estigui previst!! A mi em passava com tu, de petita només el de bola i, en un cas extraordinari, compraven els "quesitos" de El Caserio!!

    ResponElimina
  5. I quan va arribar 'la vache qui rit' ja estàvem molt avançats!

    ResponElimina
  6. Jo no et sabria dir quin m'agrada més.Tots els trobo boníssims!!
    Bé, els frescos, no m'agraden gaire, trobo que no tenen cap gust!!
    Recordo que de petita a la botiga només s'hi podua comprar el de la bola vermella.

    ResponElimina
  7. de la bola vermella i el que es desfeia a trossets (secs)

    ResponElimina
  8. Algunes tenim una relació complexa amb el formatge...i és que fos, fred o sec té sabors i textures del tot diferents.

    Estel

    ResponElimina
  9. I si això ho barreges amb el fet que no és el mateix el pecorino que el camembert les combinacions són infinites.

    ResponElimina