dissabte, 29 d’agost de 2020

MÉS VIDEOCONFERÈNCIES?


Quantes videoconferències heu fet en els darrers 6 mesos? 

Doncs és gracies als romans, que ens en van donar la idea... del nom!

En llatí, vídeo vol dir literalment jo veig. Per tant, qualsevol paraula composta que porti el prefix vídeo- té alguna cosa a veure amb la visió i la imatge.

I només ha calgut afegir substantius al darrere per anar conformant nous significats: el videocasset que tenim a les golfes i segurament desconegut per a molts joves, la videoconferència, gràcies a la qual podem reunir-nos o trobar-nos virtualment en èpoques de confinament per rebre i enviar imatges i so (sempre que hi hagi bona connexió!), els videojocs que hauran tret fum en aquests dies tan recasolans, i els videoclubs o botigues que es dedicaven a la venda i lloguer de pel·lícules, perquè ara els netflixs s’ho emporten tot. Ah! i el videoclip, curtmetratges filmats en vídeo, com tots aquests que ens passen per Whatsapp a cada moment del dia. 

Està bé per salvar la situació, però no està bé perquè substitueixi les reunions. Recordem que som humans i els humans necessitem companyia. El dia que les màquines supleixin tota la companyia deixarem de ser humans. Tal com diu Yuval Noah Harari a Homo Deus, algun dia els humans seran prescindibles, perquè els algoritmes ho podran fer tot. 

Avui no dec tenir un dia optimista! 😟 




🎦     SEXO, MENTIRAS Y CINTAS DE VIDEO, de James Westby. 
EUA, 1989 (Palma d'Or a Cannes, i moltes nominacions)

Comèdia dramàtica, amb embolics entre una parella i les aventures extramatrimonials corresponents.

Va ser un film brillant quan va sortir. El guió està escrit pel mateix director, en 8 dies. I rodada i muntada en temps rècord i amb pocs recursos. A vegades el talent no prové dels diners!







El cordial regidor m'ensenya, als afores, l'enorme masia de can Castanyer, que diu que fou hospital durant la guerra dels carlins. Diu que m'enviarà el vídeo de la sega, i ho ha fet.

Josep M. Espinàs (A peu pels camins de cendra, 1994)





2 comentaris:

  1. Interesant com sempre. El Qué tens es un día realista.

    ResponSuprimeix
  2. Els cafès segueixen omplint-se, crec que el que més s'estå perdent és la necessitat d'estar amb un mateix, de llegir... No deixa de ser curiós que la proximitat que ens brinda la tecnologia, la immediatesa de poder parlar i veure a l'altre (ho haguéssim tingut de joves), a l'hora ens n'allunya.
    Bon tema per reflexionar... Com tots els que toqués Ció (Montse)

    ResponSuprimeix