dissabte, 13 de juny del 2020

EL RELLOTGE DE PARET

Aquest rellotge deu tenir més de 100 anys. Era el rellotge! El que marcava el pas del temps de casa dels avis i dels pares. Tenia un so cridaner i eixordador. Tocava els quarts i les hores i ens despertava sempre a mitja nit. Maleït rellotge –deia tothom, però a ningú no se li acudia llençar-lo. Era el rellotge! L’amo i senyor de les nostres vides. L’hora d’aixecar-nos, d’anar a dormir, de dinar, de sopar... ens ho cronometrava tot. Era una presència constant i vigilant. A més, abans de tocar els quarts feia una mena d’aspiració com si li manqués l’aire... aiiiiii, clong! clong!

L’hora més temible eren les 12, perquè mentre duraven aquells dotze cops secs i estridents no podíem parlar. Parlava ell. I quan escoltàvem alguna notícia a la tele que ens interessava, el rellotge ressonava més fort que mai perquè no la sentíssim. 

Era un rellotge de paret de càrrega manual. Cada setmana li’n donàvem corda, sempre a la mateixa hora. Un cop girada la clau calia acompanyar-lo amb una empenta al pèndul perquè comencés a balancejar d’un costat a l’altre. Si no hi pensàvem el rellotge s’endarreria i se sentia aquell so de manca d’aire, com si s’ofegués. El rellotge –deien- el rellotge que s’atura!

El grec Khrónos era el déu de les Edats i del zodíac, el que envoltava l’univers i déu etern del pas del temps. Cronos és, doncs, el temps en estar pur, el temps persona, el temps etern. El nostre Cronos es va quedar penjat a la paret, sense so. Ara que desmunto el pis de la mare, el tinc davant meu i no sé pas què fer-ne. Ni el drapaire sabrà què fer-ne, perquè t’has arnat i corcat. Perquè no toques ni quarts ni hores, perquè t’has quedat mut i ancorat en el passat. T’he escoltat durant tants anys que malgrat tot m’has fet companyia, vell rellotge escandalós.

Cent anys penjat en una paret de Tarragona... i ara hauràs de venir amb mi cap a Reus! 😊



🎦   LA CASA DEL RELOJ EN LA PARED, d’Eli Roth 
EUA, 2018
Del gènere fantàstic i d’aventures. 
Relat d’un nen de 10 anys que se’n va a viure a casa del seu oncle, on hi ha un rellotge misteriós. 
Els mags, les bruixes i els secretes apareixeran de mica en mica. 
És l’estil de cinema de les cases encantades, amb poc gir argumental, però amb una història força original. 




I treballo, joiós, vencent el fred,
envoltat pel silenci de la nit,
tant sols interromput per l'espinguet
del pèndol d'un rellotge de paret
o el plor d'un infantó mig adormit.

Ignasi Iglésias (Ofrenes, 1902)






8 comentaris:

  1. Que bonic avui! Emotiu, el vell rellotge que jo, ara que el veig, també recordo

    ResponElimina
  2. M’han agradat els pensaments al voltan del rellotge, Quins records desperten alguns objectes!!

    ResponElimina
  3. El comentari anterior. “Unknown” es meu.

    ResponElimina
  4. Veig que segueix sortin “Unknown”
    Ricard.

    ResponElimina
  5. hola Ricard, no sé perquè encara et surt unknown-desconegut, l'única solució és signar-lo! gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  6. hola Ricard, no sé perquè encara et surt unknown-desconegut, l'única solució és signar-lo! gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  7. Aquest rellotge l'hem vist, almenys, 5 generacions Munté Castillo, des dels besavis fins als besnéts, tot i que la última generació no l'ha sentit tocar mai.
    A mi no em va molestar mai, clar que no hi viva tot l'any a ca els avis...

    ResponElimina
  8. més que molestar... era una presència, i cada quart cridava fort!

    ResponElimina