Normal vol dir d’acord amb una norma establerta. I aquesta norma pot ser verbal, escrita, tradicional, etc. És allò que tothom troba comú, natural, corrent, sense excepció. Les activitats normals són les que es fan cada dia de forma natural, per exemple.
Però si al substantiu normalitat li posem un adjectiu que el qualifica, la cosa ja no és igual i deixa de ser normal. Per tant, la nova normalitat no és més que un oxímoron. I ho és perquè una cosa normal no és ni nova ni vella. És tal com està. No pot ser normal si és nou.
Els oxímorons són figures retòriques que ens descriuen sentits oposats, per exemple, plens de buidor, instant etern, el so del silenci, realitat virtual, etc.
L’oxímoron sempre ha de generar un tercer concepte. En el nostre cas, la nova normalitat hauria de representar una nova manera de fer les coses, però en realitat ens genera una incertesa absoluta, inseguretat i inestabilitat, perquè no sabem cap on aniran els trets. Ens trobarem amb una normalitat fora de la norma habitual, per tant, no serà normal.
I el que és més difícil de pair és que no sabem ben bé a qui afavoriran tals comportaments. Segur que a nosaltres no.
🎦 TAN FUERTE, TAN CERCA, d’Stephen Daldry
EUA, 2011
Després de la mort del pare als atemptats de l’11S, un nen d’onze anys, que té un nivell intel·lectual superior, troba una clau del seu pare i intenta cercar què pot obrir.
En el tràiler veureu una escena on pare i fill juguen a dir oxímorons.
Tràiler: https://youtu.be/YvHg4QexaSQ
Déjame en paz, pacífico furioso,
villano hidalgo, tímido arrogante,
cuerdo loco, filósofo ignorante,
ciego lince, seguro cauteloso.
Lope de Vega (Rimas, fragment del sonet 79, 1602)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada