 |
| Dibuix: Eulàlia Barceló Vilella |
De la bústia sortia un sobre, més gran i gruixut que els habituals. Normalment sempre hi havia propagandes, revistes i factures per pagar, que després s’amuntegaven al despatx. Estava escrit de forma impecable, amb lletra rodona, ben feta i clara. Anava a nom seu i això ja em va emprenyar.
Em vaig acostar al penya-segat i amb tota la força de què vaig ser capaç vaig llençar-lo a mar. Encara vaig resseguir-lo una estona amb la mirada mentre les ones se l’enduien. Què s’ha cregut!
L’endemà em va venir a trobar, satisfet i content, com si res no hagués passat.
- Vaig fer analitzar el Picasso. És autèntic! T’arribarà dins d’un sobre a nom meu. S’han equivocat, era per a tu. Que no l’has obert?
El dibuix de Picasso que vaig trobar a dins del diccionari de l’avi ja deu ser camí de Mallorca.
- Poll ressuscitat!... Així t’envestís un vol de vespes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada