foto: Estel Bové Munté (Egipte) |
El dia és l’espai de temps en què el sol és damunt de l’horitzó, és a dir, des que surt fins que es pon. Bé, doncs hi ha un dia a l’any que el sol s’hi passa el màxim de temps possible a l’horitzó i és justament avui, 21 de juny, el dia més llarg de l’any. I, naturalment, també tindrem la nit més curta!
Al juny comencen les festes del foc. Les festes paganes encenien fogueres per celebrar que el sol s’estava quiet al cel durant més temps que els altres dies. I nosaltres hem mantingut la tradició per Sant Joan, però les revetlles i les fogueres hauran d’esperar. I és una llàstima perquè no tindrem ni foc ni festa major ni res que s’hi assembli. La pandèmia ens ha deixat buits de tantes coses que anem circulant una mica zombis, sense horitzó.
Consolem-nos una mica amb LA NIT DE SANT JOAN, de Jaume Sisa, una irrepetible cançó, de foc i festa: https://www.youtube.com/watch?v=lsWVX27nZPg
🎦 SOLSTICE, de Daniel Myrick
EUA, 2008
Va, avui una de pooooooor!
Després del suïcidi de la seva germana bessona, una noia invita els seus amics a passar uns dies al camp. Aviat començaran les escenes de terror i de misteri que envolten la casa del llac.
Si us agrada el terror és una bona aposta per quedar-vos quiets a la cadira!
La fita és un solstici
desmesurat, un àpat de prodigis
que contradiu el ritme de les fulles,
la llenca d'or d'alguna platja ignota
i el blau profund d'aquella mar que els somnis
han dibuixat al blanc de la memòria.
Miquel Martí i Pol (Algú que espera, 1991)
Al cercle polar àrtic estan més de 3 mesos amb el sol aturat, ells deuen tenir un "longos solstitium"
ResponElimina