PAU

Feia temps que el veia malament, més prim i debilitat, però no m’atrevia a parlar-ne, perquè no saps mai com aniran les coses i sembla que si en parles provoques com una mena de mal presagi. Aquestes malalties, tard o d'hora, sempre guanyen. Avui ha mort Pau Donés, de Jarabe de Palo.

Queda molt enrere La flaca i Depende, les que tinc més al cap, i també Bonito. Potser seran les que més es recordaran, perquè van fer ballar tota una generació, que no és la meva, però també ens ha agradat escoltar-lo, encara que sigui de lluny i a destemps.

És una música d’una gran personalitat, perquè no s’assembla a cap altra de les que s’han fet per aquí. A més, la seva veu i el to que utilitzava es reconeixia entre molts. Una música que enganxava, que enganxa. 

La darrera interpretació és en un terrat, escenari mediterrani, amb  una cançó que dedica a la seva filla Sara. Un fantàstic comiat, “Eso que tu me das”: https://youtu.be/hE6CsyWv8Zs

* * *

Una expressió popular en català dins del llenguatge col·loquial és repartir xarop d’estopa o xarop de bastó, que vol dir atonyinar, apallissar, estovar, estomacar. Els catalans en tenim molta experiència. No a repartir-ne, sinó a rebre’n.

En castellà, aquesta expressió és jarabe de palo.