dissabte, 25 de juliol de 2020

BUSQUES BURQUES BLANQUES?


A l’autobús parlaven dues persones sobre una dona que portava vel islàmic, i han dit més o menys: cada dia hi ha més burques!

El burca és un vestit usat per dones d’alguns països islàmics, que cobreix completament el cap i el cos i que disposa d’una reixeta a l’altura dels ulls. És de tela gruixuda i habitualment de color blau fosc o gris, que es pot veure a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran. S’anomena també vel integral, com també ho és el nicab, perquè cobreixen la cara i el cos. 

La resta de vels, com ara el xador o l’hijab, només cobreixen el cap, per tant és un error anomenar burca a tots els vels islàmics. Aquestes noves paraules han entrat al mateix temps que les usuàries han arribat aquí. Dir que amb una sola paraula ja en tenim prou per denominar tot el ventall de vels és com dir que amb sabata denominem botes, espardenyes, sandàlies i sabatilles

Un xenisme és un mot que designa una realitat d’una altra cultura. Etimològicament ve del grec xénos (estranger), d’aquí la xenofòbia. Un xenisme, doncs, és un mot difícil de traduir, com per exemple, un burca, perquè no hi ha cap paraula en català que designi res similar a aquesta peça de vestir, per tant, no podem afegir cap accepció a una paraula ja existent. Hem d’agafar el mot prestat de la llengua d’origen i adoptar-lo tal com està o adaptar-lo a la nostra llengua. 

El nom s'ha pres de l’anglès bourkha, seguint la pronúncia àrab, i s'ha incorporat en català com a burca; en castellà, burka; en francès, burqua; en italià, burqa o burka, etc. 

I fins aquí pel que fa a la llengua. Quant al fet concret de l’existència del burca, ningú no les ajudarà mai. Només ‘elles’ se’n podran lliurar algun dia si ho volen, i pagar el preu que toqui pagar. Desgraciadament és així, com totes les revolucions que s’han fet al món.






🎦   LAS GOLONDRINAS DE KABUL, de Zabou Breitman, Eléa Gobbé-Mévellec

França, 2019
Pel·lícula d’animació. 

El 1998 Kabul és una ciutat ocupada pels talibans. Dos joves enamorats intenten sobreviure a la violència i la misèria. 

Bonica pel·lícula que ens mostra un cop més la desgràcia d’haver nascut en una ciutat maleïda com Kabul, capital d’Afganistan, sota l'imperi dels talibans.
Només el tràiler ja val la pena: https://www.youtube.com/watch?v=CFPcR--gUwg




Un dels països més conservadors en aquest aspecte és el Pakistan, on moltes dones van cobertes amb el burca, una mena de vel amb una finestreta reixada per als ulls que les tapa de dalt a baix; davant la seva figura ens ve al cap, per contrast, la dona pigmea quasi nua que ens saluda amb una rialla d'orella a orella des de davant de la seva cabanya.

Empar Barcons; Xavier Pàmies (Tres anys pels països del Sud, 1995)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada