Aquests dies jutgen uns membres de la Mesa del Parlament per la seva actuació durant el procés polític per l'autodeterminació de Catalunya. En resum, els jutgen per deixar parlar, cosa que és elemental en qualsevol parlament del món.
És exactament la perversió de la paraula. Prohibir fer allò per a la qual cosa es va constituir. Als parlaments s’hi parla, a excepció del Parlament de Catalunya on només es pot parlar d’allò que permeten els tribunals.
Per tant, si en un parlament no s’hi pot parlar ja em direu per a què serveix un parlament.
Aquest verb tan imputat ens arriba del llatí vulgar, parabŏlare. La paraula va fer fortuna a tot el territori romànic, però no de la mateixa manera. Parabŏlare es va convertir en parlar en català, parler en francès o parlare en italià. En canvi, altres llengües, com el castellà o el portuguès i gallec per dir el mateix van derivar de la paraula llatina fabulare, que venia de fabula (conte, faula) que es va convertir en falare... falar... hablar.
Però les paraules no estan quietes i s’intercanvien de llengua en llengua. Per això el castellà també té parlament, parlamentar, i fins i tot parlar. I el català també disposa de faula i fabular en el sentit d’inventar històries o arguments.
Ull viu! Confabular és dues o més persones –per exemple uns quants jutges- posar-se secretament d’acord sobre una qüestió que interessa un tercer –per exemple Catalunya- generalment per causar-li un perjudici. Ja us ho deia, és la perversió de la paraula.
🎦 LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS, de José Luis Cuerda
Espanya, 1999
Any 1936. Un home ensenya un nen tota la seva saviesa, els coneixements, les paraules, la natura, la literatura, etc, però sempre hi ha el rerefons de l’amenaça política, perquè l’home és considerat un enemic del règim feixista. A poc a poc l’escletxa entre els dos protagonistes serà cada cop més gran.
És una pel·lícula molt dura i trista, però molt interessant per conèixer una realitat que si bé ja no existeix tal com la pinten, sí que es manifesta de maneres molt diverses i sibil·lines.
Tràiler: https://youtu.be/JSgUBrnRpAk
Puc sentir la gent com murmura,
la por es mou al meu voltant,
mentre es confabulen contra mi,
i es proposen prendre'm la vida.
Pau Sais i Vila (Els salms, 1985)
👍👍
ResponElimina