GASTEIZ-VITÒRIA, 44 anys després...

Fotografia amb retoc digital: Jobove Reus

(Plaça Virgen Blanca, Gasteiz-Vitòria)

Els Successos de Vitòria o també anomenats la Matança del 3 de març de 1976 van passar quan la policia va desallotjar l’església de Sant Francesc d’Assis del barri de Zaramaga de Vitòria, on hi havia 4.000 treballadors en vaga reunits en assemblea. 

La policia va disparar i va llençar gasos lacrimògens i pilotes de goma a dins de l’església. Van morir 5 persones i més de 150 van quedar ferides. Dues persones més van morir posteriorment en els actes de protesta contra la repressió de la policia, un d’ells a Tarragona. 

Mai no es van investigar els fets, i ningú no es va atrevir a denunciar-los. 

El 2014, una jutgessa argentina va enviar una ordre de detenció internacional contra Rodolfo Martín Villa, ministre de Relacions Sindicals des de 1975, i 19 dirigents de la dictadura franquista per interrogar-los per la seva relació amb els crims del franquisme.

Encara no ho ha aconseguit.

Aquest mes, quatre expresidents del Govern espanyol han enviat una carta a la jutgessa a favor del repressor. Hi ha coses que costen molt d’entendre, perquè ells també havien patit repressions. La política ens torna tarumbes! 

Aquesta és la transcripció d’una part de les converses entre patrulles policíaques: “...hemos contribuido a la paliza más grande de la historia. Aquí ha habido una masacre. Cambio.“

Recordo bé els fets, però jo estava a punt de casar-me i segur que no els vaig donar l'atenció que mereixien. 

 

Lluís Llach va compondre CAMPANADES A MORTS en homenatge a les víctimes. Tinc present un recital en directe que ens va fer tremolar. La lletra només parla de tres morts, els altres, malferits, van morir al cap de pocs dies. La cançó es va compondre gairebé el mateix dia. 

Aquí, si us ve de gust: https://youtu.be/7rcT6oODQOE

CAMPANADES A MORTS

Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres.

I el poble es recull
Quan el lament s'acosta,
Ja són tres penes més
Que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
Per les tres boques closes,
Ai d'aquell trobador
Que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
D'aquests cossos tan joves,
Sense cap més tresor
Que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres.
... ... ...