A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU!

Fotografia amb retoc digital: Jobove Reus. (Salou)

Fins i tot viu la Covid-19, i ens pensàvem que la calor la remataria! Continuen els confinaments i la por a tornar a quedar-nos tancats a casa, ara que l’estiu comença a esmicolar-se.

En època llatina el temps posterior a la primavera es coneixia com a veranum tempus. Dins d’aquest espai hi havia una època de molta més calor, que era l’aestiva. 

Algunes llengües han agafat la primera opció, com el castellà, verano, o el portuguès verão. D’altres hem agafat la segona, com el català estiu, el francès été, l’italià estate. Per bé que el castellà també coneix estio i època estival, que és el verano més sufocant. 

I una paraula gairebé perduda: estiueig, que més aviat volia dir passar l'estiu en un lloc diferent a l’habitual. Ara ningú no estiueja, anem de vacances i gràcies!

Aquest és l’estiu més estrany que hem viscut mai, tapats amb morrió, distanciant-nos dels amics i excusant les trobades per més endavant. 

La confiança és un sentiment que un cop es perd costa molt de recuperar. Perquè existeixi societat cohesionada cal que hi hagi dosis importants de confiança que permetin la convivència. De moment ni confiança ni res. Ha estat una bona estocada!

Amb l'equinocci de tardor acabem un estiu apagat, gris, dèbil i esmorteït. 

🎦   ESTIU 1993, de Carla Simón

Espanya, 2017 (Premis als Goya i al Festival de Berlín, i altres)

Basada en fets reals.

Crítica que ja vaig fer a Facebook el 2017: 

Una nena de 6 anys es queda òrfena i passa el seu primer estiu amb la nova família adoptiva. És una historia perfectament versemblant, i no hi ha res que sembli afegit, distorsionat o exagerat.

El perill d’aquest tipus d’històries és caure en el melodrama. I no ho fa. Una pel·lícula molt digna, molt autèntica i que transcorre de forma senzilla davant l’espectador. Bona interpretació de la nena protagonista.

Conté uns talls una mica bruscos, i potser he trobat a faltar una mica més de ritme, però això va a gustos!

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=Q0tJ4xjMepI

Colònia d'estiueig 
Intenta ara de fer un tomb amb bicicleta
pels carrers fosquejants de la colònia.

Francesc Parcerisas (L'edat d'or, 1983)