dijous, 10 de setembre de 2020

7EMBRE

Fotografia amb retoc digital: Jobove Reus
(Torre del Pretori o Presó de Pilats, Tarragona)

Encara que actualment el setembre sigui el novè mes de l’any, era el setè mes del calendari romà, que començava al mes de març. Prové de la paraula llatina septĕm, que significa ‘set’.

El català ha perdut la P etimològica igual que el portuguès setembro o l’italià settembre. En canvi, altres llengües encara la conserven, com el francès, septembre; l’anglès i l’alemany, September. El castellà manté les dues versions, septiembre, setiembre

El setembre és un mes convuls, en general. Acaben les vacances, comencen les escoles, però per damunt de tot ens arriba l’11 de Setembre. Un dia assenyalat per a la desgràcia. Tal dia com aquest Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda de Xile, després de l’atac de les forces armades d’Augusto Pinochet. El 2001 als EUA dos avions amb suïcides d’Al-Qaida xoquen contra les Torres Bessones de Nova York. 

I és també la ‘Festa’ Nacional de Catalunya, però no hem d’oblidar que ho és perquè després de 14 mesos de setge contra la ciutat, Barcelona va caure l’11 de setembre de 1714 en mans de les tropes borbòniques, en la Guerra de Successió, comandades per un tal Felip V, parent d’un rei, Felip VI, a qui rendim honors. Per aplacar els ànims també li haurien pogut posar Joan, Josep o ase, que n’hi ha a totes les cases, però no Felip!

Així que continuarem reivindicant en un 11 de Setembre que la unió fa la força, però també que la desunió fa la debilitat, la separació fa la feblesa, la ruptura fa la impotència. 

Ja tenim les samarretes. És l’únic que tenim. 


🎦   BARCELONA, 1714, d’Anna M. Bofarull

Catalunya, 2017

Barcelona 1714. Història d’amor enmig d’una ciutat que resisteix el setge borbònic des de fa un any.

Crítica que ja vaig fer al Facebook el 2017: 

La pel·lícula està feta amb el sistema croma (pantalla verda) i recreació digital 3D, però el resultat sembla més un decorat de cartó pedra que altra cosa. De fet, hi he anat per militància, perquè ja m’ho temia. No és un problema de pressupost baix, sinó de direcció i de guió. Només s’aguanta la interpretació de tres o quatre artistes.

La caiguda de Barcelona mereixia una altra cosa! Amb bona voluntat no n’hi ha prou. Si no es pot fer, doncs no es fa, però una pel·lícula pot ser una oportunitat d’or o una oportunitat perduda.

Els efectes especials estan prou bé. 

M’hauria agradat molt que m’agradés, però no ha estat així, i em sap greu. Si algú em contradiu, ho agrairé!

Tràiler: https://youtu.be/EVoDysamEFc



🎦   WORLD TRADE CENTER, d’Oliver Stone

EUA, 2006 

L’11 de setembre de 2001, dos avions s’estrellen contra les Torres Bessones de Nova York. Uns policies ajudaran les persones afectades. 

Alguns diuen que es tracta d’un tribut a tota la gent que va perdre la vida a les torres, d’altres diuen que és un despropòsit perquè d’alguna manera elogia la política de revenja de Bush. És l’estil patriòtic dels films americans, al qual estem tan acostumats. 

Tràiler: https://youtu.be/QH_9vgtVVvk

Així que... per equilibrar-ho us en poso una altra: 



🎦   FAHRENHEIT 9/11, de Michael Moore

EUA, 2004, documental  (Palma d’Or a Cannes, i molts altres premis)

Michael Moore és un director amb una llibertat d’expressió absoluta. En aquesta pel·lícula ha donat la seva visió de l’11S, de manera que vincula els fets amb la relació entre Bush i Bin Laden, i amb els atacs a l’Afganistan i l’Irak, on cal no oblidar la participació d’Espanya, amb el president d’aleshores, J.M.Aznar i Cia. És el documental de més gran recaptació en la història del cinema. 

Documental complet en castellà: https://youtu.be/aqE1R-taSk0




T'estim a la magrana del capvespre, en el bar de l'estació, a les cabines telefòniques; t'estim en els violins oblidats, vora pluges de setembre, a boqueta nit.

Josep Maria Llompart (Spitirual, 1992)




6 comentaris:

  1. Pensa Però que dins de cada samarreta i van dos braços i dos punys.

    ResponSuprimeix
  2. Tenim més coses: La raó, l'esperança...

    ResponSuprimeix
  3. Estic d'acord amb el q dius de Barna 1714. A mi tbé m'hauria agradat q m'agradés. Jo tbé m'empasso pelis i llibres per militància i, massa sovint, penso q tenim un pais de mediocres en molts sentits, política inclosa. Ens queda la música on tenim un art on alguns directors i compositors són genials.

    ResponSuprimeix
  4. D'acord amb tot!
    I també altres arts, com el teatre, que es fa coses molt xules!

    ResponSuprimeix
  5. Ja ho he vist. És q mirava avui i era de la setmana passada.

    ResponSuprimeix