QUEDEM PER TOCAR?

Fotografia amb retoc digital Jobove Reus
Monument a Bill Millin, Normandia (França)

I no és el mateix ‘quedem per tocar’ que ‘toc de queda’, i ja ens agradaria fer servir la primera! El toc de queda està lligat irremeiablement a l’estat de guerra o l’estat de setge, per això no ens agrada. 

Era un avís militar per prohibir a la població civil que sortís als carrers a partir d’una determinada hora. És un control absolut de la vida nocturna, en conseqüència, una nova estocada als drets fonamentals. És així, encara que es faci per una causa justificada com la Covid-19.

Quan hi havia incendis durant l’Edat mitjana es demanava a la població que no es mogués de casa i no s’apropés al foc, dit d’una altra manera, es cobrien del foc, per això en francès es diu couvre-feu. També es coneix coprifuoco en italià o el curfew anglès, tots a partir del mot francès. En català també existeix cobrefoc, i només el podrem trobar en alguns documents medievals, com també el seny del lladre, que vol dir el mateix, però són expressions que han entrat totalment en desús i ens hem quedat amb la forma castellana des de fa tres-cents anys. 

Després de l’ocupació borbònica de 1714, s’aplicava el toque de queda, que significa avís per quedar-se quiet. Era un toc de campana, perquè la gent anés cap a casa i no en sortís fins a la matinada. Si es trobava algú sense justificació en aquest període de temps l’empresonaven, entre altres coses perquè el consideraven un lladre. 

Si bé es planteja ara un toc de queda protector, no tinc cap dubte que en algunes situacions serà repressor.

🎦   ESTADO DE SITIO (Couvre-feu ou Le Siège au Québec), d’Edward Zwick

EUA, 1998

Nova York és l’objectiu d’atacs terroristes, després que tropes nord-americanes segrestin un líder religiós musulmà. L’FBI i la CIA s’encarregaran d’acabar amb l’organització criminal. El govern declara la llei marcial a la ciutat. 

És d’aquelles pel·lis sense posició per no ofendre ningú, de manera que es confon el discurs. És també una exhibició dels dos protagonistes, i una bona dosi de violència gratuïta i de moviment i ritme ràpid com la majoria de films de sèrie negra actuals. 

tràiler: https://youtu.be/MUn9JZ1RwVE

L'aire de marina
no es sent bategar:
al toc de la queda

es condorm la mar.

Miquel Forteza i Pinya (L'íntim recer, 1936)