Els filòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans, com també els de les acadèmies d’altres llengües, es resisteixen a fer entrar paraules que estan de moda, perquè les modes passen.
Quan els de la meva colla érem joves anàvem a les boîtes de Salou –en dèiem buats, a la francesa- i unes dècades després els joves s’iniciaven en el botellón.
Els filòlegs de l’IEC, que ho tenen tot menys pressa, van esperar i esperar fins que la propera generació ja anava a les discos. Les nostres boîtes havien desaparegut de les converses, per tant, ja no calia introduir la paraula al diccionari.
El mot castellà botellón, en català és un barbarisme. Significa trobada de joves a l’aire lliure on es consumeix alcohol sol o barrejat amb altres begudes, normalment de nit, amb molta música. En català no tenim botellons, no pas perquè els nostres joves no beguin, sinó perquè no s’ha trobat una paraula que ho identifiqui o, si s’ha trobat, no s’ha proposat o s’ha fet tard. Les nostres paraules que potser s'hi aproximen són massa toves: farra, sarau, gresca? Perquè xerinola i gatzara són de cotó fluix! Tots sabem que no és el mateix!
A finals dels 70 va arribar la rave, festa que es fa en un lloc apartat, de nit i fins a la matinada, on s’escolta música electrònica i es pren de tot. Les rave van començar a Londres i es diferenciaven de les party tradicionals. Les nostres party eren més de pa sucat amb oli. En dèiem balls o festes particulars, i no en vam dir gairebé mai guateque, del mexicà huateque, que també va intentar introduir-se a la nostra vida. No trobareu res de tot això als diccionaris catalans, la moda ha passat.
Darrerament s’ha tornat a parlar del botellón per les trobades de joves sense mesures de protecció contra la Covid-19 i nosaltres continuem sense saber com dir-ho. Ens passa sovint!
🎦 FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE, de John Badham
EUA, 1977 (moltes nominacions i força premis)
Tony Manero es prepara per ballar i per passar una gran nit a la disco de moda de Nova York (o a la boîte).
És ja una clàssic del cinema la interpretació i el ball de John Travolta. Ara resultaria desfasada sobretot per la forma d’actuar i de vestir, però en el seu moment va fer forat. Si no la recordeu, mireu-vos el tràiler, que val la pena!
Tràiler: https://youtu.be/LUID0jSh2Ic
En acomiadar-se ell li promet que li telefonarà aviat per anar a sopar, ajornarà un compromís que té per divendres, coneix un restaurant petit i força bo. Li ve de gust ballar? A partir de les dotze el lloc es transforma en boîte... Passaran una vetllada molt agradable. Ja ho veurà.
Carme Riera (La meitat de l'ànima, 2004)
A mi m'agrada "gresca" a dins hi Cab de tot, botellota no si escau.
ResponEliminaCertament, al món de la joventut, al professional, se'n parla sempre de "botellón", sempre posat entre cometes per no tenir cap altra mot en català que respongui a la definició d'aquest fenòmen que va començar la meva generació i que sembla que cada vegada té més terreny entre els joves.
ResponEliminaPotser se'n fa ressò als mitjans, però és un tema que preocupa molt als municipis malgrat cap ajuntament hi dóna la resposta necessària.
Estel
*no se'n fa ressò als mitjans volia dir....
ResponEliminaEstem acostumats a copiar paraules i no tant a produir-les. Comoditat? Incapacitat? Ens passa cada cop que hi ha un esdeveniment nou o qualsevol activitat o actuació que no s'havia fet abans.
ResponEliminaPuc proposar botellada made in President Quim Torra?
ResponEliminaSí, però no deixa de ser una còpia. Vull dir que no se’ns ha acudit res més que copiar. És com una incapacitat d’introduir paraules noves i populars que defineixin el que passa sense haver de copiar.
ResponEliminaEl sufix –ada és un intensiu de coses o de fenòmens atmosfèrics: ventada, gotellada,
Botellada em fa pensar en un grapat de botelles que et cauen a sobre. També ha sortit la forma ‘botellot’, però no ho seguirà ningú, un parell de diaris i prou.
A més, ja ens han guanyat la partida, hem fet tard. Quan nosaltres ens ho pensem i repensem, la paraula botellón ja fa mesos que corre i ja està fixada en la ment de tots.