CAFÈ PER A TOTHOM

Cafè per a tothom és la traducció de la frase cèlebre café para todos que va aparèixer de forma irònica i també crítica en un context delicat de redacció de la Constitució espanyola. 

No podien suportar que les tres nacionalitats històriques tinguessin drets territorials diferents de les altres províncies espanyoles, i per tant, van ‘inventar’ un estat d’autonomies que ningú no havia demanat. La majoria de regions no necessitaven ser una comunitat autònoma. Va ser una forma d’aixafar les aspiracions de Catalunya, País Basc i Galícia, amb el consentiment de tots, naturalment, afectats inclosos.  

Cafè per a tothom significa donar un tracte igualitari a tothom sense tenir en compte les necessitats ni les diferencies de cadascú. I és això el que va passar i el que està passant avui mateix amb la pandèmia, Si Madrid s’ha de confinar que es confini tothom o no es confina ningú. És l’esperit de 1978 i següents, esperit que s’ha tergiversat de tal manera que molts voldrien veure abolides les comunitats només per aconseguir que les tres històriques no siguin ni tant sols comunitat autònoma, sinó simples regions amb províncies. 

L’arbre del cafè és originari d’Etiòpia. La Coffea aràbiga és l’espècie més cultivada arreu del món. La paraula prové de l'àrab Qahwah que vol dir ‘estimulant’. De l'àrab va passar al turc: Kahveh. I del turc a l'italià: caffè. Tota la resta de llengües l’hem anat adaptant al nostre sistema lingüístic: cafè en català i francès, café en castellà, coffee en anglès i Kaffee en alemany. Tots hem estat molt conservadors i no hem inventat cap altra manera d’anomenar-lo. Ara bé, no tots els cafès són iguals! De l’italià que gairebé es pot tallar amb un ganivet a l'aigualit cafè anglès hi ha tot un mapa cafeter per donar i per vendre. 

🎦   A FILM ABOUT COFFEE, de Brandon Loper

EUA, 2014

És una pel·lícula documental d’un viatge al voltant del món, on passejarem per Ruanda, Hondures, botigues de cafè de San Francisco, Portland, Seattle, Tokio i Nova York. 

Amb les experiències dels pagesos i baristes ens ofereix una visió de tot el que comporta el procés de transformació del cafè, les tradicions, els gustos, els vells i els nous cafès i la gent que en viu. 

Segurament el trobareu en alguna de les plataformes que existeixen avui de sèries i pel·lícules.

Tràiler en anglès: https://youtu.be/VckDaVJgOLU

Han restat dues tasses de cafè, 
els tovallons i els vasos, a la taula,
i les cadires buides continuen
el diàleg dels somnis diferents
pel pendent de tendresa de la tarda.

Joan Margarit (Llum de pluja, 1987)