foto: Vicenç Margalef |
La cuina catalana no és gaire amiga de les coses crues, llevat de les amanides i les esqueixades. Més aviat ens decantem pels plats contundents de llegum, arròs o pasta, i dels segons de cassola amb sofregits, picades, brases i escalivades.
Però mira, la globalització ens ha portat crueses de totes bandes.
D’Amèrica ens arriba el cebiche, que també trobareu escrit amb c, s, b i v. És un plat de peix o marisc cru tallat a trossets i marinat, normalment amb ceba, pebre, xili o bitxo, sal, llima... L’escrivim així: cebiche, i encara no el tenim fitxat al diccionari. I de l’altra part de món ens ve el sushi, que tampoc està fitxat, però paciència, que així que comencem a introduir-lo seriosament als nostres plats acabarà a la llista dels mots catalans. És un plat de la cuina japonesa fet amb arròs bullit, peix o marisc, generalment cru, o verdures.
Menjar peix cru? Si els meus besavis pescadors de Tarragona aixequessin el cap!
I per acabar-ho d’adobar, de l’est més proper, Itàlia, ens porten el carpaccio, pronunciat [carpatxo], i entre parèntesi us diré que no sé pas per què no es pot escriure carpatxo si tenim gaspatxo. Bé, deia que és un plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanits amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients. Aquest sí que és al diccionari! Als filòlegs de l’IEC el deu agradar més el carpaccio que no pas el cebiche i el sushi? Mmmmm...
Me’n deixava un –que recordi: el bistec tàrtar (steak tartare), amb carn crua condimentada, que fa molts anys que s’arrossega per aquí, i ara en veiem amb altres bases, com el salmó, la tonyina, el rap, etc., però no crec que tingui gaire èxit a les cases, sí als restaurants.
Ah! i no proveu aquests plats, tasteu-los!
Perquè només sabrem si us proven (si us fan profit) un cop els hagueu tastat!
🎦 STEAK TARTARE | MR. BEAN OFFICIAL
Regne Unit, 1990. Sèrie de TV
Mr. Bean va al restaurant, però no s’esperava un steak tartare, és a dir, no esperava menjar carn crua. Intentarà amagar-la com sigui!
Sèrie humorística britànica protagonitzada per Rowan Atkinson en el paper de Mr. Bean, que va arribar a una quota altíssima d’espectadors d’arreu del món.
Segurament ja n’haureu vist alguns capítols, però aquest és un dels millors.
https://www.youtube.com/watch?v=C6QqSxmpRMM
Les unes viandes... sien menjades crues e les altres sien menjades cuites.
Ramon Llull (Libre de Contemplacions, s XIII)
Aquí no faltarien els nostres embotits? Parlo del fuet, del pernil serrà, etc.
ResponEliminaEstel
Sí, també.
ResponEliminaI més coses que hi deu haver!
Quin fàstic el Mr Bean. Et fa riure, Ció?,
ResponEliminaAra potser ja no tant... però era d'una època.
ResponElimina