SOM SÀPIENS!

He llegit SÀPIENS, de Yuval Noah Harari, i m’ha captivat. Potser no és un llibre adreçat als coneixedors en profunditat de la història, però sí que ho és per a un públic genèric interessat en la humanitat. És la nostra història explicada d’una manera molt planera, molt senzilla i molt divulgativa.  

Homo sapiens és el nom científic de l’espècie humana. Per tant, tots som homo sapiens. Ens ve del llatí homo (les dones també hi som aquí, perquè no es refereix als homes sinó a l’espècie!) i savi. Som el darrer esglaó de la cadena... de moment!

Ara bé, la paraula no és al diccionari. I no hi és perquè en principi els noms científics no hi han de ser, però en aquest cas, per què no podríem fer-ne una excepció? Darrerament són molts els neologismes que s’hi ha incorporat i aquest és ben nostrat. Tots plegats som sàpiens i els diccionaris els fem nosaltres! 

🎦    HOMO SAPIENS de  Nikolaus Geyrhalter 

Suècia, 2016, documental.

No he vist aquest documental, però segur que hi ha alguna possibilitat de veure’l en alguna de les plataformes actuals. És una mirada apocalíptica i de destrucció de la condició humana. Cap a la meitat del tràiler hi ha una imatge al mar que ens fa reviure l’escena final de El planeta dels simis (1968), la de Charlon Heston!

El tràiler: https://youtu.be/2oOjYjNUrms

El llenguatge, com a facultat comuna, és la marca distintiva de la humanitat: esborrat, doncs, el llenguatge, tornaríem a una condició no sapiens.

Jesús Tuson (Una imatge no val més que mil paraules, 2001)

NOSALTRES DOS

La narració se situa en l’hotel Rafaeli del passeig de Gràcia de Barcelona, i es concentra en la família Ràfales, matrimoni i quatre fills, un dels quals en serà el protagonista juntament amb la seva amiga de tota la vida. Durant tot el relat és present la pregunta de si hi pot haver amistat entre un home i una dona. 

És una bonica història, amb esdeveniments inesperats. Alguns ensucrats, d’altres desoladors. Així que avança la novel·la, tens curiositat per saber com es desenvoluparà, però al final també sap greu que s’acabi. Això passa quan es frueix de la lectura. 

L’amistat sobreviu a la vida de cadascun dels dos amics de l’ànima, i no és fins a la cinquantena que els serà possible pensar si val la pena canviar el curs de les seves vides. Segons l’autor en aquesta edat és quan "ja ens queda menys per viure del que hem viscut". 

És com un homenatge a l’amistat, l’amistat de debò, l’amistat profunda.