dissabte, 8 d’agost del 2020

SE'N VA ANAR EN UN DIA MOLT CLAR

Foto: Estel Bové (Austràlia)

La notícia és que el rei emèrit se n’ha anat o ha fugit o s'ha escapat o..

Doncs què voleu que us digui? Trobo que té molt de mèrit que un tio corrupte fins a les celles, enfangat fins l’engonal, empastifat pel mig i per les vores, untat de dalt a baix ens digui que se’n va i nosaltres encara li paguem la fugida, l’estada a l’estranger o a l’exili i segurament totes les companyies que desitgi. I encara que afirmem que nosaltres no tenim rei, de moment liquidem els seus comptes. Potser és que ens mereixem el que està passant, perquè no som capaços ni d'impedir-ho ni de reaccionar. Ens en lamentem i prou. 

El verb pronominal anar-se’n només vol dir partir d’un lloc per anar en un altre lloc. Fugir, en canvi, és més contundent, perquè vol dir allunyar-se d’algun perill o d’alguna cosa desagradable. I escapar-se? Doncs vol dir aconseguir alliberar-se d’aquest perill!

Com que no soc capaç de trobar res que s’hi assembli us posaré unes quantes pel·lis a veure quina creieu que li va millor. Mireu-vos els tràilers i feu les aportacions que vulgueu! No sé pas si en trobarem cap que ho superi. 

🎦   ATRÁPAME SI PUEDES, de Steven Spielberg
EUA, 2002, amb molts premis i nominacions als Oscars.
Basada en una història real. Un agent de l’FBI ha de seguir la pista d’un jove delinqüent que adopta diverses identitats, per capturar-lo i portar-lo davant la justícia.


🎦   FUGA DE ALCATRAZ, de Don Siegel
EUA, 1979
Un pres de la presó d’Alcatraz, de màxima seguretat, situada enmig d’una illa de la badia de Sant Francisco prepara un pla de fuga. 


🎦   EL FUGITIVO, d’Andrew Davis
EUA, 1993, un Oscar i molts altres premis. 
La vida del doctor Richard Kimble, un metge acusat d’haver matat la seva dona. Quan el traslladen a la presó, es fuga de l’autocar juntament amb altres presos. Per provar la seva innocència haurà de trobar l’assassí, que és manc.

🎦   ATRACO PERFECTO, d’Stanley Kubrick
EUA, 1956
Després de passar per la presó, un home decideix donar el darrer cop de la seva vida, que li permeti retirar-se. 


🎦   EL GOLPE, de George Roy Hill
EUA, 1973
Dos timadors volen venjar la mort d’un company. Amb l’ajuda de tots els amics i coneguts muntaran un pla per fer-ho.



I perquè us tranquil·litzeu, us posaré la cançó que va guanyar el premi del V Festival de la Cançó Mediterrània de 1963, cantada per Salomé i per Raimon!

Se'n va anar
en un dia molt clar.
Jo no sé
si a una terra llunyana.
Se'n va anar
cap enllà.
No sé pas
si tornarà.😱

dilluns, 3 d’agost del 2020

AVUI, LLUNA PLENA!

foto: Vicenç Margalef

Avui hi ha lluna plena i, a més a més, és dilluns!

Els dilluns són els dies Lūnae o dia de la lluna, que va passar a ser dilluns en català, mantenint la fórmula llatina. El català col·loca el ‘dia’ al davant: dilluns, igual com fan els bretons dilun i els gal·lesos, dydd llun. El francès i l’italià col·loquen el ‘dia’ al darrere: lundi, lunedì. Els anglesos també, Monday, o Montag en alemany. El castellà esborra el ‘dia’, lunes, directament, com també fa el gallec, luns o l’asturià llunes. Per tant, hi ha una gran quantitat de llengües que mantenen la lluna al primer dia de la setmana. Originàriament la paraula llatina era un adjectiu que volia dir cosa lluminosa, allò que il·lumina. D’aquí també procedeix lux, la llum.  

La lluna ha estat una deessa per a moltes cultures politeistes, i Luna forma part de la mitologia romana, de la qual ens ve el nom. 

Però la lluna té un costat obscur. Es diu també que pot tornar boges les persones, per això si algú no toca vores diem que és un llunàtic! O les pot fer enfadar i així acabar de molt mala lluna! Si demanem la lluna és que demanem impossibles i quan estem distrets ens diran que estem a la lluna de València! I en lluna plena com avui es converteixen els homes en llops! Les dones de moment, no. 

Té un costat més amable, el de la lluna de mel, perquè es casaven en nits de lluna plena i bevien una beguda feta amb licor i mel. Així es preservava la fertilitat i la sort de la parella. Actualment no és més que un viatge que fan els nuvis i que costa un ronyó, o dos. 

Encara se li atribueix a la lluna una gran importància amb les collites, les formes de tallar la llenya, els dies de sembra, els conreus, i també en la fecunditat i els naixements de criatures. Pensaments que van de baixa, perquè cada cop som més descreguts. 



🎦     LOS LUNES AL SOL, de Fernando Léon de Aranoa
Espanya, 2002 (5 premis Goya, Concha de Oro del Festival de Sant Sebastià, i molts premis més)

El desenvolupament industrial ha fet créixer desorbitadament una ciutat del nord d’Espanya, i un grup d’homes cerca feina. Sobreviuen gràcies als amics i a les poques feinetes que van trobant.

És una pel·lícula intel·ligent, que t’arrossega. És divertida, però també emotiva i ens remou la consciència.

Avui ja és un clàssic del cinema social. Si no l’heu vist, val la pena cercar-la per les plataformes.





Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.

Federico García Lorca (Romance de la luna, luna, 1928)