dissabte, 6 de març de 2021

MARÇ, MARÇOT...


Sabeu aquell refrany... març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot? El vaig aprendre del meu padrí quan ho deia amb cara de pocs amics a un marrec com jo de cinc o sis anys. Jo m’imaginava a la iaia morta a terra i no m’agradava la idea.  

I no és altra cosa que la descripció del temps meteorològic que acostuma a fer durant el mes de març, que és capaç de matar de fred les velles i les joves. No parla ni dels vells ni dels joves! 

Per als antics guerrers romans aquest era el millor mes de l’any perquè estava consagrat al déu Mart de la guerra, que li dona el nom. Els idus de març se celebraven el dia 15. Era un dia festiu a Roma i el dedicaven a Mart. Els idus portaven bona sort, hi havia bons presagis i pronosticaven les coses bones que els passarien. Era com una festa per celebrar l’Any nou, perquè març era aleshores el primer mes de l’any abans dels canvis de calendari que el van situar en tercera posició.

Tot i els bons presagis, Juli Cèsar va ser assassinat en un idu de març de l’any 44 aC, i a partir d’aquí la data es va fer més famosa fora de les fronteres de Roma i en les literatures posteriors. Fins i tot Shakespeare escrivia: «Cuida’t dels idus de març!». I a nosaltres, els idus de març de 2020 ens van portar el primer confinament, per tant, s’ha acabat d’atribuir als idus la bona sort i els bons presagis!

Ànims, que arriba la primavera!




🎦    LOS IDUS DE MARZO, de George Clooney
EUA, 2011 (basada en l’obra “Farragut North” de Beau Willimon) 
Va rebre bastants premis i moltes nominacions.

El cap de premsa del candidat a les eleccions primàries del Partit Demòcrata dels EUA comprova fins on es pot arribar per aconseguir una cadira a la política. 

Georges Clooney, a qui identifiquem més pel cafè que per altres coses, va tenir un èxit notable com a director d’aquesta pel·lícula, en la qual també actua. 

Dibuixa molt detalladament i amb cruesa les campanyes electorals dels partits americans, allunyades totalment del servei al poble, que hauria de ser el seu únic objectiu. 





Cada mes tenia tres dates determinades prèviament i posades per aquest ordre: calendes (la lluna nova), les nones (la lluna en quart creixent) i els idus (la lluna plena): a la resta lunar no li donaven importància, però sí que la comptaven fins arribar a la lluna nova següent.

Miquel Palau i Claveras (La pintoresca història del calendari, 1973)








2 comentaris:

  1. Bon dia,Cio!!
    Gràcies per els teus articles plens de curiositats, historia i cultura, flipo a cada entrega!!

    ResponSuprimeix