dissabte, 24 d’abril de 2021

GENOCIDIS...


 

Tzitzernakaberd és el Memorial del Genocidi Armeni. El trobem en un turó de la capital d’Armènia, Erevan. Les dotze pedres inclinades representen les dotze províncies perdudes que es troben a l’actual territori de Turquia, i al mig hi ha una flama eterna com a representació de dol. Al costat s’alça una punta de granit de 44 m, que representa el renaixement de la nació armènia.

El Memorial està dedicat a les víctimes del genocidi armeni, comès per Turquia entre 1915 i 1916 en què van ser assassinades més d’un milió i mig de persones, i on va començar la diàspora. 

La població hi va en pelegrinatge cada 24 d’abril, des de tot el món. Porten flors que dipositen a dins del monument, el travessen i segueixen caminant. 

La paraula genocidi és relativament nova. La va ‘inventar’ el jurista Raphael Lemkin, polonès jueu, que va arribar als EUA fugint del nazisme. El 1944 va publicar el llibre El poder de l’Eix de l’Europa ocupada, inici del que representa avui un genocidi al Dret internacional. 

El mot es compon de genos, que en grec significa raça, poble, nissaga, família, tribu... i –cidi, del llatí –cidere, que vol dir matar. L’arrel gen- ens ha portat infinitat de paraules, totes relacionades amb el naixement, el poble: gènere, generació, germen, genètica, genealogia, gènesis... i el sufix -cidi, també moltes altres relacionades amb el fet de matar: homicidi, infanticidi, suïcidi...

Un genocidi és, doncs, un acte fet amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós, és a dir, matances indiscriminades, eliminació sistemàtica, extermini, submissió del grup a condicions que n’impliquin la destrucció, etc. Encara que també inclou els delictes contra la humanitat com l'esclavitud, la sobreexplotació, la deportació, etc.

Hi vam ser justament un 24 d’abril, i hi vam aportar la nostra minúscula peregrinació. Emocionant és poc. 

De la mateixa manera que hi ha negacionistes de l’Holocaust, també n’hi ha del genocidi armeni, Els interessos econòmics i polítics han fet que pocs països hagin tingut la valentia de reconèixer el que va passar.


🎦   EL PADRE (The cut), de Fatih Akin

Alemanya, 2014

En el petit poble turc de Mardin, el 1915, la policia turca està detenint tots els homes armenis i a un d’ells el separen de la família. Després de sobreviure a les matances rep la notícia que les seves filles són vives. 

L’eix principal de la pel.lícula és el genocidi armeni. És una història que vol reflectir els moments que van viure molts armenis obligats a marxar de casa seva, a exiliar-se per sempre, o senzillament, a morir. 

Són d’aquelles pel·lícules que obliguen a la reflexió, perquè et transporten a la pell del protagonista amb la seva necessitat de supervivència. 

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=agO_EE27NWI



L'arnès del
cavaller es troba ja tan calcigat! Llunes insòlites
de Picasso reflecteixen els metalls d'una altra
galàxia i les estridències del bombardeig i el
genocidi.

Lluís Alpera (Tempesta d'argent, 1986)






3 comentaris:

  1. Gràcies, una clase de historia, lèxic i reflexió. L endemà de Sant Jordi, per pensar hi.

    ResponSuprimeix
  2. Molt ben documentat i explicat. Tant, que fins i tot t'ha fet cas en Biden

    ResponSuprimeix