dissabte, 15 de maig del 2021

LA FINESTRA S’HA OBRIT

foto: Estel Bové

Tots sabem que les criatures aprenen a parlar imitant els nostres sons. Diuen el que senten i gràcies a això saben parlar i, també, per culpa d’això, no saben parlar bé. D’aquí la importància que les persones ‘model’ en sàpiguen i facin una mica d’esforç.

Però no s’equivoquen pas quan diuen ‘la finestra s’ha obrit’ perquè ells sempre busquen la regularitat verbal. Coneixen els verbs per analogia i conjuguen un verb encara que mai no l’hagin sentit conjugar als adults. Si ens han sentit dir que hem servit el cafè, la seva lògica els portarà a dir obrit

Morit, obrit o omplit haurien de ser les formes regulars, però estem tractant amb verbs irregulars, cosa que ells encara no saben. 

No s’equivoquen, doncs, utilitzen la lògica lingüística que segueix el model de les 3 conjugacions. Més endavant la gramàtica els imposarà la norma i hauran d'aprendre a dir mort, obert i omplert, correctament.

El procés d’aprenentatge de les criatures és fascinant, llàstima que vagin tan de pressa i que no tinguem temps a assaborir-ne el procés. Un dels modes verbals més ben apresos per la canalla és l’imperatiu, que utilitzen sense pietat, però un dia apareix el subjuntiu, el mode verbal que ens transporta a la irrealitat, a la incertesa, a la possibilitat que passin o no les coses: si poguéssiu jugar amb mi... I quan el fan servir, segur que ja han entès el món!

Quan som pares, amb prou feines ens adonem dels progressos, i de sobte ens trobem amb una personeta que ja parla. Quan som avis, tenim més temps per adonar-nos-en de tot!







🎦   MY FAIR LADY, de George Cukor
EUA, 1964, del gènere musical. (8 Oscars, 3 Globus d’Or... una pel·lícula molt premiada). 

És la versió cinematogràfica del mite de Pigmalió de George Bernard Shaw. 
El llenguatge vulgar d’una florista desperta l’interès d’un lingüista, que es proposarà ensenyar-li a parlar i a comportar-se correctament, com les persones de l’alta societat anglesa. 

No soc gaire amiga dels musicals, però reconec que aquesta és una obra mestra d'aquest gènere. Tot i que avui ja ha estat superada per la tècnica, cap altra nova versió superarà la primera. Com que és un clàssic almenys un cop a la vida s’ha de veure i situar-la en context. A més, segur que coneixeu tooooootes les cançons!






Els verbs constitueixen una subcategoria dels predicats: són subjectes a una transformació que els fusiona amb la còpula per fer un sol mot.

Gabriel Ferrater (La lingüística cartesiana, 1970)




1 comentari: