Som en ple Trapezi a Reus. És la fira del circ de Catalunya, que ja ha complert 25 anys, malgrat les suspensions de la pandèmia.
Estareu d’acord amb mi que el Trapezi no són els espectacles només, sinó l’ambient que genera. Durant una setmana la ciutat es transforma i s’embolcalla de personatges nouvinguts, alguns extravagants o cridaners, diferents dels habituals, amb grups que provenen d’altres escenaris, i de persones que sabem que han vingut només a presenciar números de circ i novetats. Tornarem a omplir les places i les placetes sense mascareta i sense distància! És el desig de tothom tornar a veure trapezistes fent acrobàcies i professionals del circ en actiu com havíem fet sempre. Hi ha unes ganes boges de sortir al carrer!
La paraula ens ve del llatí trapezium, que al seu torn ve del grec trapézion, que significa tetra+peza, que vol dir quatre peces. En geometria, és el quadrilàter que té quatre costats, dos dels quals són paral·lels.
El trapezi és un pal horitzontal suspès de dues cordes pels extrems per fer exercicis gimnàstics o de circ, i es diu així perquè si completes les línies que forma recorden el quadrilàter.
En llenguatge col·loquial i infantil també se'n diu gronxador. Jo no vaig pujar mai a cap gronxador, en tot cas ho vaig fer en un columpiu! És un barbarisme molt estès, que s’ha fet servir des de sempre, tot i sabent que no es deia bé. De vegades la fonètica ja t’avisa que l’estàs errant, però per un motiu o un altre continuem amb la paraula errònia sobretot si la bona no la tenim arrelada. Els columpius de la meva infantesa es limitaven a dos o tres en tota la ciutat, però quan arribava la fira per festa major de Sant Magí o Santa Tecla n’instal·laven uns quants i, a més, teníem un nou al·licient, hi havia els caballitus!
🎦 EL CIRC (The circus), de Charles Chaplin
EUA, 1928. Comèdia.
Charlot s’enamora d’una amazona que treballa en un circ, que està enamorada d’un trapezista.
Com a curiositat cal dir que és la darrera pel·lícula muda de Chaplin (Charlot). Per veure-la cal posar-nos a la pell de la gent de la primera meitat del segle XX, quan encara no hi havia pantalles d'ordinador ni mòbils ni tauletes.
Algun dia he de posar alguna d'aquestes pel·lícules als petits. No estic gens segura que els agradi Charlot, perquè al costat de Pokemon, la Peppa Pig, Bola de drac i altres que encara no em sé, poca cosa deu tenir a fer, el pobre!
de començar el poema, quan encara
un bosc era una legió d'éssers intel·ligents
que parlaven i se sentia en els arbres
la presència d'alguna divinitat.
Joan Brossa (Poemes civils, 1961)
I tant que dèiem "columpiu" però no recordo que em portessin a cap lloc a pujar-hi quan era petita. Potser en algun tros o en algun mas. Fins que no va arribar el de la caseta!
ResponElimina