dilluns, 11 d’octubre de 2021

CREUANT AMB CREUER


No som especialment addictes als creuers, però amb els amics havíem decidit fer-ne un el 2020, i la pandèmia ens el va anul·lar. Així que per aprofitar els avançaments, n'hem fet un creuant un bocinet de Mediterrània. 

Creuar significa bàsicament travessar passant d’un costat a l’altre, i un creuer, entre altres significats, és un viatge o passeig turístic a bord d’un vaixell. Ara bé, antigament, també s’entenia que el creuer era el qui duia la creu en una processó!

Sigui com sigui, deriva de creu, que no era altra cosa que un patíbul que consistia en un pal vertical travessat per un altre d’horitzontal, on morien els lligats o crucificats. Poca broma!

I amb el creuer travessem el mar o la mar, del llatí mare, del gènere neutre, per això en català, com també en altres llengües hi ha doble versió substantiva, per tant, tant és la mar Mediterrània com el mar Mediterrani. Així el van anomenar els romans, i significa al mig de la terra. De fet, els romans sempre van creure que eren el centre del món mundial i per això, també van batejar-lo com a mare nostrum, el nostre mar, perquè eren conscients que dominaven tots els pobles d’Europa, Asia i Africa que el banyaven. Per a ells era com l’estany de Banyoles, tot envoltat per terra romana. 



I aquí tenim MEDITERRANEO, una cançó de Joan Manuel Serrat, icona d’una època nostra. 



I em permetreu que publiqui l’apunt amb aquesta pel·li quan ja haurem arribat a terra... gràcies!


🎦   TITÀNIC, de James Cameron

EUA, 1997 (11 Oscars, 4 Globus d’Or, i molts premis més)

Un jove guanya un passatge per viatjar a Amèrica en el transatlàntic més gran del món. Allí coneix una jove de bona família. S’enamoren... mentre el vaixell xoca contra un iceberg. 

L’accident o desgràcia del Titànic ha tingut moltes versions cinematogràfiques, però potser aquesta, amb DiCaprio i Winslet, és la més ben aconseguida, amb molts bons efectes especials i amb una música penetrant que encara avui es fa escoltar. 

Segurament tots l’heu vista, però jo l’aconsello en pantalla gran, així que si la tornen a fer, no ho dubteu. 



Com en tota ciutat mediterrània, la gent sent la fretura voluptuosa de l'aire lliure, de transitar, de moure's, de garlar i de donar goig als ulls. 

Joan Santamaria (Visions de Catalunya, IV, Mallorca, 1935)





 


1 comentari: