PARAULES LLIGADES

El meu net gran, que ja sap escriure amb lletra de pal, es pensava que escriure amb lletra lligada volia dir unir totes les paraules sense cap espai. Ens ha fet riure, però cal dir que no anava pas desencaminat. 

L’escriptura antiga occidental, cap al segle V aC, s’escrivia contínua, sense cap separació entre paraules escrites en majúscules, però amb el temps, es van adonar que calia fer alguna cosa per no ennuegar-se! Així va aparèixer la puntuació, que eren uns punts o ratlles verticals que servien per guiar els qui llegien en veu alta, que n’eren molt pocs, per poder donar l'entonació necessària a les frases i als textos.  

Abans de Carlemany (754-814 dC), rei dels francs, només existien les lletres majúscules. Ell va fer –segurament no va ser ell, sinó els mindundis del seu regne- una reforma del sistema d’escriptura. Es van inventar un alfabet amb lletres minúscules, que ocupaven menys espai. 

Els grecs van fer servir símbols per saber on començava i acabava una frase, sobretot en teatre, perquè era un galimaties saber on calia aturar-se i emprendre el diàleg!

Així que vam començar lligant i relligant les lletres i a poc a poc els humans d'aquest racó de món ens vam adonar que per poder respirar calia separar les paraules una mica. 

Jo vaig aprendre primer les lletres lligades i després les majúscules. Ara ho fan al revés. La canalla comença fent servir lletres de pal i a partir dels 6 o 7 anys s’introdueix en la lletra lligada. Els mètodes van canviant, però tots acabaran aprenent a escriure i, al cap dels anys, amb més bona o mala lletra i amb una mica de sort, es podran comunicar escrivint a mà. Molt de tant en tant perquè gairebé tot ho tindran en pantalla. 

🎦   L'ATELIER (El taller d’escriptura), de Laurent Cantet

França, 2017 (Premis a Cannes, i a altres festivals)

Un grup de joves participa d’un taller d’escriptura, en què cal escriure un relat de suspens –això que ara en diuen thriller. El procés creatiu és complicat i provoca reaccions insospitades entre un alumne, la resta de grup i la professora. 

Com que es tracta d’una pel.li francesa cal pensar que la visió del món és diferent a la qual ens tenen acostumats les americanes. 

És interessant trobar-te amb una història poc vista que confon i desestabilitza, i que compta amb un bon guió.  

TRÀILER 

Les majúscules eren fruiters plens de flors,

les línies escrites esbarzers capdellats en una rasa.

Francesc Parcerisas (La llanterna de l’arç, 1992)