dissabte, 30 d’octubre de 2021

TOTS, TOTS ELS SANTS...

foto: Lluís M. Barceló (Cementiri de Santa Ifigenia, Santiago de Cuba)

Tots Sants és la festa dels qui ja no hi són, preludi del dia dels Difunts, l’endemà.  

És una traducció del llatí Omnia Sanctorum, i tot i que es tracta d’una festa catòlica, la veritat és que pot considerar-se tradicional, almenys per a unes certes generacions, que encara es troben als cementiris pels volts de l’1 de novembre per netejar els nínxols i per posar-hi alguna flor comprada als basars xinesos. Les pròximes ja no ho deuran celebrar, perquè aquests tipus de tradicionalitats les senten molt llunyanes.

Quan vivia la iaia posaven unes llumenetes amb metxa damunt d’una cassola de terrissa plena d'oli, i es veu que a la nit venien els morts a visitar-nos. Les espelmes eren les animetes del purgatori que vagaven per l’espai sideral a l’espera de l’acolliment familiar. No us podeu imaginar la por que em feien les ombres que es reflectien a la paret de l’habitació fent pampallugues!

Però hi deurien tenir fe, perquè vigilaven cada moviment, netejaven el lloc on col·locaven la cassola i es miraven les llumenetes com si de veritat estiguessin a punt de rebre comunicacions del més enllà, com una ouija o tauler amb lletres i números que et porten les novetats dels esperits. 

Després van desaparèixer i no les he tornades a veure més. La cassola potser sí que encara es va fer servir per a algun fricandó, però les llumenetes van fugir de casa per sempre més. 

És molt llaminer posar-vos avui una pel·li de terror sobre les ouiges, però no ho faré 😀



🎦   COCO, de Lee Unkrich i Adrián Molina 

EUA, 2017, dibuixos animats.

Critica que ja vaig fer a Facebook el 2018: 

Per conèixer la seva història i per aconseguir ser un bon músic, un jove s’endinsa a la Terra dels Morts. Ambientada a Mèxic i les seves tradicions. 

No som gaire de veure dibuixos animats, però com que ens la van recomanar hi vam anar. I el resultat no podia haver estat millor. Pel·lícula extraordinària i increïblement ben feta!

Elaborada amb gran detall i perfecció i amb una trama que si bé pertany a la ciència ficció és habitual en les creences mexicanes.

Us la recomano si us ve de gust conèixer altres maneres d’entendre la vida i la mort.

TRÀILER  



Anava una mica separat dels altres; es recordà de sobte del sermó escoltat en la darrera festa de Tots Sants sobre la vanitat de les coses humanes; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res: igual que la pols de les eres; semblants a l'herba dels prats”.

Sebastià Juan Arbó (Tino Costa, 1947)




4 comentaris:

  1. a casa el meu germà mitja a un raconet hi posava un panellet (això no ho tinc clar) i castanyes pels difunts de casa, al matí del dia desprès només hi quedaven les pellofes, un servidor no ho tenia clar, mai havia vist un mort a la família, però la por estava asegurada.

    ResponElimina
  2. Tant real com que el tió es menja la ceba i la patata, i els camells el got de llet ;)

    Estel

    ResponElimina
  3. Per Tots Sants capes i mocadors grans!

    ResponElimina