foto: Alfons Barceló (voltants de Puigcerver, Baix Camp, 9/1/2021) |
El fred, aquesta sensació que tenim quan perdem la calor, és habitual en temps d’hivern, i ho és sobretot per als qui viuen en països on el fred es manté durant molts mesos. Els qui habitem al Mediterrani tenim la sort de viure temps força suportables, així que no ens podem queixar de la nostra climatologia.
Però sí que ens podem queixar –i no ho fem- que hagin apujat un 27% el preu de la llum i un 22% el del gas en plena pandèmia i en ple gener hivernal.
Tothom sap que aquestes actuacions perjudiquen els més febles, la gent amb menys recursos, i m’agradaria pensar que serem capaços de fer canviar aquestes decisions, però no serà així, no farem res, continuarem pagant religiosament el que ens manin.
Aquesta escalada de preus sense sentit hauria de fer sortir la gent al carrer, però saben que no ho farem perquè som mesells, insensibles, impassibles... perquè encara que remuguem, la majoria pot pagar les factures.
El fred lingüístic ens ve del llatí frigdu o frigĭdum, que ens ha arribat amb diferencies amb la primera vocal. En català i italià: fred i freddo. En castellà, gallec i portuguès: frío. En francès, froid. D’aquesta mateixa arrel llatina tenim el frigorífic, encara que en diguem nevera, però també la frigidesa, que és la incapacitat de sentir plaer sexual, cosa que s’associa a la fredor.
Des d’aquest gener, que ens fa un fred que glaça el pensament, almenys tinguem presents els qui no tenen tanta sort com nosaltres.
Els qui tenen fred són fredolics, ull a no confondre-ho amb uns bolets!
I si no pagueu el rebut, us tallaran la llum sense contemplacions, tant se val qui mani!
🎦 LA PELL FREDA, de Xavier Gens