RATOLINS

Qui li havia de dir al ratolí que viuria sobre les taules de totes les cases, riques i pobres!

Tot va començar amb el ratolí anglès, el mouse, un dispositiu que es fa servir en els ordinadors per assenyalar el lloc de la pantalla on vols anar. 

Com que realment en tenia la forma, i tenia una cua que el recordava, l’equip que el desenvolupava li va donar el nom de mouse. Això era a finals dels 60. La informàtica quotidiana va arribar més tard a casa nostra i al començament també en dèiem mouse.

Aquest cop sí, hem tingut prou traça per donar-li el nom que li toca, ratolí, com també han fet en francès, souris o en portuguès, rato, o en castellà, ratón, però també hi ha llengües on el mouse s’hi ha quedat, com ara l’italià.

Això és també estalvi de mots. No cal fer-ne entrar més si ja en tenim prou. És a dir, si amb el mot ratolí podem designar dos conceptes diferents, ens estalviem l’entrada del mouse. 

Aquest és un exemple de com s’incorporen les accepcions dels mots. Ratolí, que etimològicament deriva de rata, té doncs, dos significats. El primer no desapareixerà mai, però, i el segon? Algun dia mourem els cursors amb els ulls, amb una ordre verbal, amb la imaginació o de qualsevol altra manera que inventin i el nostre ratolí pujarà a les golfes... i es trobarà amb els altres! 

🎦   RATATOUILLE, de Brad Bird

EUA, 2007

Pel·lícula d’animació. Va aconseguir l’Oscar al millor llargmetratge d’animació, a part de molts altres premis. 

Una rata vol arribar a ser un gran xef de la cuina francesa, malgrat les dificultats que això podria suposar a la família de les rates, i aconsegueix espai a les clavegueres, just sota d’un dels millors restaurants de París. 

Si us agrada el cinema d’animació, aquesta és una molt bona proposta. 

 

TRÀILER

Fugen de l'estrèpit tretze ratolins.

Del cau tornaran a l'oci.

Demà la partera contarà als veïns

que els ratolins trabucaren el cossi.

Jaume Bofill i Mates (Ofrena rural, 1926) 

CREUANT AMB CREUER

No som especialment addictes als creuers, però amb els amics havíem decidit fer-ne un el 2020, i la pandèmia ens el va anul·lar. Així que per aprofitar els avançaments, n'hem fet un creuant un bocinet de Mediterrània. 

Creuar significa bàsicament travessar passant d’un costat a l’altre, i un creuer, entre altres significats, és un viatge o passeig turístic a bord d’un vaixell. Ara bé, antigament, també s’entenia que el creuer era el qui duia la creu en una processó!

Sigui com sigui, deriva de creu, que no era altra cosa que un patíbul que consistia en un pal vertical travessat per un altre d’horitzontal, on morien els lligats o crucificats. Poca broma!

I amb el creuer travessem el mar o la mar, del llatí mare, del gènere neutre, per això en català, com també en altres llengües hi ha doble versió substantiva, per tant, tant és la mar Mediterrània com el mar Mediterrani. Així el van anomenar els romans, i significa al mig de la terra. De fet, els romans sempre van creure que eren el centre del món mundial i per això, també van batejar-lo com a mare nostrum, el nostre mar, perquè eren conscients que dominaven tots els pobles d’Europa, Asia i Africa que el banyaven. Per a ells era com l’estany de Banyoles, tot envoltat per terra romana. 

I aquí tenim MEDITERRANEO, una cançó de Joan Manuel Serrat, icona d’una època nostra. 

I em permetreu que publiqui l’apunt amb aquesta pel·li quan ja haurem arribat a terra... gràcies!

🎦   TITÀNIC, de James Cameron

EUA, 1997 (11 Oscars, 4 Globus d’Or, i molts premis més)

Un jove guanya un passatge per viatjar a Amèrica en el transatlàntic més gran del món. Allí coneix una jove de bona família. S’enamoren... mentre el vaixell xoca contra un iceberg. 

L’accident o desgràcia del Titànic ha tingut moltes versions cinematogràfiques, però potser aquesta, amb DiCaprio i Winslet, és la més ben aconseguida, amb molts bons efectes especials i amb una música penetrant que encara avui es fa escoltar. 

Segurament tots l’heu vista, però jo l’aconsello en pantalla gran, així que si la tornen a fer, no ho dubteu. 

TRÀILER

Com en tota ciutat mediterrània, la gent sent la fretura voluptuosa de l'aire lliure, de transitar, de moure's, de garlar i de donar goig als ulls. 

Joan Santamaria (Visions de Catalunya, IV, Mallorca, 1935)