dissabte, 1 de gener del 2022

CORTINES DE FUM

 

(Reykjavík, Islàndia)

Hem estat uns dies a Islàndia, amb els amics de sempre, i a part del fred, el vent, la pluja, la foscor i les úniques quatre hores de sol al dia, a part de les meravelles de la naturalesa que hi ha concentrades en una illa, que si bé és la més gran d’Europa, també és la més desconeguda per llunyana i feréstega, el que m’ha impressionat més o, si més no, m’ha sobtat molt, és que no hi ha cortines a les finestres.  

Hem deduït que si només tenen quatre hores de llum a l’hivern el que no poden fer és barrar el pas a la minsa claror natural de què disposen els dies que fa mínimament bon temps. 

No sé pas si sabríem viure nosaltres sense cortines, perquè la gent de la Mediterrània és curiosa, ens agrada tafanejar a les cases dels altres, i en general si no volem que ens vegin ens hem d’amagar. La cortina fa de muralla entre els qui són a dins i els qui podrien mirar des de fora. 

Evidentment tampoc no hi ha persianes, que graduen l’entrada de llum, i que provenen de Pèrsia. Les primeres importades a Europa al segle XVIII ho feren a través de Venècia, per això també se’n diuen venecianes. 

Els nòrdics, freds com el temporal, no s’espien, almenys no ho fan descaradament. Per això, els fabricants de cortines i persianes tenen un futur ben magre en aquells països. 

La frase feta córrer la cortina vol dir precisament amagar alguna cosa, guardar-ne silenci, i una cortina de fum és una metàfora que es fa servir quan s’està amagant alguna cosa a algú. És tot allò que serveix per evitar que la gent vegi el que realment és important. En la política hi ha tantes cortines de fum que encara no sé pas com no estem emmascarats i ennuegats de per vida. 

 



🎦   LA VENTANA INDISCRETA, d’Alfred Hitchcock

EUA, 1954

Un reporter gràfic ha de reposar durant uns dies perquè li han enguixat la cama. La seva obsessió és observar des de la finestra de casa seva amb uns prismàtics tot el que passa a les cases del davant. 

Clàssic dels clàssics d’Hitchcock. Una pel·lícula que –encara que actualment estigui superada en molts aspectes tècnics- cal haver vist per tenir una idea de la gran història del cinema. El director és capaç de mantenir el suspens sense moure’s d’una habitació. 

TRÀILER 





Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.

Miquel Martí i Pol (L'hoste insòlit, 1979)





7 comentaris:

  1. L'escrit molt bé, com sempre, però el cartell de la película és horrible ! 😆

    ResponElimina
  2. No s'hi assemblen, ni l'un ni l'altre.
    Però el 1954 deuria ser normalet...

    ResponElimina
  3. Si que és curiós, ja que les cortines són molt utils per les hores de poc sol, quan la llum de bombetes fa transparent l imterior

    ResponElimina
  4. A Reus hi ha el col.legi de ca donya Maria CORTINA. No crec que fos islandesa...

    ResponElimina
  5. Sempre m'ha fet molta gràcia que en diguessin 'ca donya'

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada molt la diferència entre "visillo" i cortina.

    ResponElimina
  7. Llàstima que el 'visillo' no existeixi en català, pk la traducció és 'cortineta' i no és exactament el mateix. Tots hem tingut 'visillos' a les cases i sabem que són coses diferents. Coses de l'idioma -deia la Trinca.

    ResponElimina