divendres, 18 de març del 2022

FRATER... NITAT

 


No he tingut germans, i sempre me n’he lamentat. Els he enyorat, tot i que és un enyorament irracional i incongruent, perquè no n’he conegut cap, però el sentiment hi és. l per això vaig decidir que no tindria mai, si era possible, un sol fill.  

Els fills del mateix pare i de la mateixa mare s’anomenaven fratri germani en llatí, és a dir, germans de veritat, perquè la paraula germanus significava autèntic. (No té res a veure amb Germània, relatiu als alemanys). 

Curiosament no totes les llengües romàniques han derivat de la paraula fratri, que és la que realment significava fills nascuts dels mateixos pares. 

En català hem seguit amb germanus, per això en diem germà i germana; també en castellà, hermano i hermana. En canvi, l’italià i el francès agafen la primera de les formes: fratello i frère, per bé que tenen altres formes per al femení, sorella i soeur.

Això no vol dir que ens haguem oblidat del mot original, perquè també tenim frare, fraternitat, fraternal i... fratricidi!

Si bé actualment ens trobem amb molts més tipus de relació de germans per les noves formes de vida familiar, se n'ha perdut un de ben curiós, els germans de llet, que eren els que compartien la mateixa dida. Avui seria impensable aquesta figura al món occidental, però probablement la trobaríem en altres cultures. 

Si que hi ha, segurament, molts més germanastres que abans. Són fills que no comparteixen ni el pare ni la mare, per bé que tradicionalment se’n diu així també si comparteixen un dels dos progenitors. 

Tenen connotacions especials els germans de sang o camarades polítics o socials com ara els maçons. O els religiosos que també s'anomenen germans, i els bessons, que han compartit la vida des del minut zero.

El Gran Germà et vigila –deia Georges Orwell en la novel·la 1984- un Gran Germà que controlava la població, un dictador, un vigilant estret de tots els moviments que feien els ciutadans. Més o menys com l’actual Google, que ho sap absolutament tot de nosaltres.   

En fi, si en teniu, cuideu-los!




🎦   MIO FRATELLO È FIGLIO UNICO (El meu germà és fill únic), de Daniele Luchetti

Itàlia, 2007 (5 premis David di Donatello i 11 nominacions) Adaptació de la novel.la Il Fasciocomunista, d’Antonio Pennacchi.

Un adolescent s’uneix a un partit neofeixista, per portar la contrària als seus pares. El seu germà gran és líder local d’un partit d’esquerres. Els germans no es parlen i només es comuniquen a través d’una companya. 

Pel·lícula que es desenvolupa en una època de revolució social i econòmica i que parteix de la divisió i enfrontament familiar a causa de la política. Molt ben dirigida i amb molt bona ambientació de costums i cultura popular. Conté alguns moments de comicitat, però el fons és dramàtic cent per cent. 

TRÀILER 



Camp. Tanca a l'entorn.
Som germà i germana
—Tu i jo. Viure és, doncs,
un raval —a banda
de ciutat! L'afer
s'ha perdut, senyors!
Suburbis— només!
Les ciutats, on són?!

Maria-Mercè Marçal; Mònica Zgustovà (Poema de la fi, 1992)




7 comentaris:

  1. Sempre he sabut de la mancança que senties de ser filla única, i sempre m'ha sabut greu perquè no hi podia fer res. Molt complert i molt interessant com sempre.

    ResponElimina
  2. Molt bona dissertació, Ció. Sempre enriqueixen el meu vocabulari.

    Jo tinc germanes però només tinc una filla,que de petita volia un germanet/a.

    ResponElimina
  3. Ets un pou de saviesa! M'ha agradat molt! Cada vegada hi ha més fills únics -si això et pot consolar una mica-. L'últim curs que vaig treballar, de 30 alumnes, n'hi havia més de la meitat que eren fills únics!

    ResponElimina
  4. Germans de llet!. M'ha fet pensar en la meva àvia Malena. Quan va tenir el seu fill, el Miquel, (germà de la meva mare) va saber per mitjà d'uns amics comuns que Vila-seva havia nascut un nen (el Joan M.)el qual la seva mare no podia alletar i se'ls moria. L'àvia va decidir que li portessin aquell nen a casa i durant un temps els va alletar a tots dos. El Joan M.va venir a visitar l'àvia fins que ella es va morir.Ara penso que el que jo veia en els ulls d'aquell home, ja gran, quan mirava l'àvia era agraïment. Vam conèixer la seva dona i els seus fills i no fa gaires anys vaig reconèixer un d'aquests fills, una mica més gran que jo, i me li vaig adreçar explicant-li qui era jo. Quasi se'n va llençar al coll de l'emoció que va tenir en comprovar que compartíem la mateixa història. Això sí que era solidaritat i amor! Tessa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina història Tessa, aquesta no la sabia.

      Estel

      Elimina
  5. És una història molt bonica!
    Els germans de llet tenen un lligam especial. N’he conegut algun altre.

    ResponElimina