dissabte, 26 de març del 2022

NO HO LLEGIRÀS PAS?

No a la guerra. Icona de la Plataforma Aturem la Guerra, 2002

Un universal lingüístic és un tret que tenen en comú les llengües. D’entrada podríem pensar que són moltes les coses comunes, però si ens endinsem en les profunditats de les llengües del món veurem que no són tants els universals, és a dir, els trets comuns. 

La negació és universal. Això vol dir que totes les llengües del món tenen capacitat per dir que no utilitzant els seus recursos. Dit d'una altra manera: no hi ha cap llengua que no pugui dir que no. 

En francès és obligatori construir les frases negatives amb l’adverbi pas. En català també tenim la partícula pas, però només la sentirem en algunes zones del nord, i serveix per reforçar o emfasitzar una negació, una prohibició: A mi no m’hi trobaran pas! En realitat, s’està perdent com tants altres trets característics i només quedarà en frases compactes.

En català podem negar doble: Ningú no ens ho va dir! La doble negació, tot i ser facultativa, també la perdrem. Les noves generacions tendeixen a usar la forma més simple. Eliminen detalls sense els quals no varia el significat a canvi de perdre genuïnitat. Els parlants acostumem a practicar el mínim esforç i això sempre afavoreix el canvi lingüístic. El castellà pot fer la doble negació? Doncs sí, també la fa, però d'una altra manera. No pot dir *Nadie no nos esperaba, però sí No he ido nunca al gimnasio.

El que és universal és la negació, no la forma de fer-la.

Mira si som originals els catalans que si volem demanar una cosa la neguem: no tindràs pas una galeta?

Darrerament ha aparegut una paraula nova: negacionista. Que es defineix com aquella persona que nega sistemàticament els fets històrics demostrats o teories avalades científicament. És tan nova que encara no figura als diccionaris, potser perquè els acadèmics confien que deixarem de negar el que és innegable. 



🎦   NEGACIÓN, de Mick Jackson

Regne Unit, 2016

El llibre La negación del Holocausto, de Deborah E. Lipstadt acusava periodistes i historiadors de negacionistes, però va ser denunciada per un negacionista britànic, David Irving, admirador de Hitler. 

El drama va ser que algú negués a les víctimes supervivents que tot allò havia passat. És un duel entre dues posicions enfrontades, entre dues idees extremes. Tot es desenvolupa a través d’un drama judicial. La interpretació és genial.

TRÀILER 



Je ne sais pas dire "Je t'aime"
Je ne sais pas, je ne sais pas
Je ne peux pas dire "Je t'aime"
Je ne peux pas, je ne peux pas.

Barbara (Je ne sais pas dire, 1964)





5 comentaris:

  1. Tens més raó que una santa quan dius que els catalans quan volem demanar una cosa "la neguem". Digues-li una galeta digues-li la independència...

    ResponElimina
  2. Sempre ens ofereixen un motiu per pensar. Gràcies

    ResponElimina
  3. Parlem, fem servir totes aquestes expressions, recuperem-les! Que no es perdin al nostre temps.

    ResponElimina
  4. Et tinc com a referència per veure pel·lícules que em passen desapercebudes, gràcies

    ResponElimina