dissabte, 16 d’abril del 2022

L’ENTERRAMENT...

foto: Àngels Català (Setmana Santa Reus)

A casa no eren religiosos. Gens! Van resistir com van poder les pressions del voltant que requerien gent submisa i creient que no sortís de les línies marcades. Els anys 50 i 60 van ser difícils en aquest sentit perquè havien d’estar constantment expectants. Ara bé, mai no vam deixar de veure la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, a la plaça de la Font de Tarragona. 

El fet traspassava els camins de la creença i esdevenia un objecte cultural, popular i tradicional, malgrat l’absència de religiositat. 

Els joves potser no saben que en temps franquistes tancaven els cinemes i els teatres, i només passaven pel·lícules religioses a la tele: Ben-hur, Quo Vadis, Jesús de Natzaret, Barrabàs, Rei de Reis... pel·lícules que ens sabem de memòria, i crec que Ben-hur s’emporta la palma! 

Els universals culturals són els fets comuns a totes les cultures del món, com ara els tabús, els mites, els rituals. No hi ha cap cultura que no en tingui, per això s’anomenen universals. Tabú és allò sagrat, prohibit, maleït. Allò que cal fer o que cal evitar. Un mite és un relat sobre herois, sobre déus, Sant Jordi, per exemple. I totes les cultures fem rituals que són el conjunt de cerimònies d’un culte, religiós o no, com ara les processons. 

I un cop l’any, retornava a la ment el vocabulari específic, vocabulari que no tornàvem a sentir ni a pronunciar fins a un any després: les confraries, les rengleres d'atxes amb els blens, els penitents i els improperis, els misteris i els passos, les vestes i les cucurulles, els arrengladors, els armats i la cohort romana que passeja triomfadora pels carrers amb el capità Manaies –amic meu, per cert. 

Cultura és el conjunt de totes les coneixences del món, és el fruit de l’experiència, és el conjunt de tradicions i formes de vida materials i espirituals. Cada poble o ciutat té els seus rituals, que segueixen escrupolosament fets antics i cerimonials. A Reus, em va sorprendre el pas dels armats, ben diferent del de Tarragona, que acompanyen el Crist i els misteris, i participen de les Tres Gràcies i la cerimònia que l’envolta. Cada terra sa guerra –diuen. I tot forma part de la cultura universal. 



🎦   LA PASIÓN DE CRISTO, de Mel Gibson

EUA, 2004

Judea, any 30. Un fuster anuncia el regne de Déu i s’envolta d’un grup de pescadors. Jesús és arrestat, jutjat, acusat de traïció a Roma i és condemnat a mort. 

Una pel·lícula molt polèmica, perquè va filmar de forma extremadament realista les darreres dotze hores de la vida de Crist fins a la crucifixió. Va tenir el premi National Board of Review, a la llibertat d’expressió. 

Si heu vist totes les altres, vegeu aquesta també!

TRÀILER




Convalescència per Setmana Santa. El vespre del dissabte de Glòria, el cor de la vila, per al qual jo havia compost la lletra d'unes Caramelles, ve a cantar sota el meu balcó. M'obliguen a aparèixer darrera els vidres. Quina vergonya!

Joan Puig i Ferreter (Camins de França, 1934)



6 comentaris:

  1. A Reus les mateixes paraules...A mi encara em costa de dir "processó" i quan penso en aquell temps o veig les cucurulles i els armats el meu cervell pensa en la "professó"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa tres quarts del mateix. Bé, em passa exactament el mateix, però m'ha vingut al cap aquesta expressió ��

      Elimina
  2. mira que diu Corominas: Etim.: del llatí processiōne, mat. sign. Les formes amb f i v (professó, provessó) presenten un canvi consonàntic degut segurament a la influència del llatí professiōne o profectiōne, que eren mots de significat semblant al de processiōne.

    ResponElimina
  3. A Reus el dijous sant a la tarda, al matí encara es treballava, s'anava a veure els "monuments" a les esglésies, totes fosques i les imatges tapades amb teles negres o liles, que donaven un aire tètric i a mi, petit, em feien por. La religió sempre comporta por i sobretot la catòlica.

    ResponElimina
  4. La majoria de religions fan por. Es basen en la repressió i el càstig. I no hauria de ser així. És la manera que tenien/tenen de controlar la població.

    ResponElimina
  5. Vaig tard a comentar, perquè he llegit tard també. Segurament haver participat en tot això que expliques m'ha tingut apartada del món per uns dies. Enguany per primera vegada a la vida, he anat a la "processó"! I a la de Reus tot just!! I he après una paraula nova de la nomenclatura: clavari . Gràcies Ció

    ResponElimina