La meva generació va aprendre’s de memòria gairebé totes les matèries, començant pels reis gots, que a part de Kindasvinto, Recesvinto, Recaredo i Wamba no en recordo cap més. També sabíem les encícliques vaticanes que recitàvem amb la primera síl·laba: Ni-Co-E-Cal-Co-Co..., els pecats capitals, les virtuts, i un llarg etcètera de coses que es poden trobar fàcilment als llibres i, avui, a Internet.
Memòria ve del llatí memōria, paraula que es va formar a partir de l'adjectiu memor, que vol dir ‘aquell que recorda’. D'aquí també es va originar el verb memorare, que volia dir 'emmagatzemar a la ment'. Hi ha moltes paraules que n'han derivat, com ara memorable, memoràndum, memorial, memorístic, memoritzar...
A tots els que ja teniu/tenim una edat us deu passar el mateix: hi ha paraules que no surten. A mi em passa amb la paraula franquícia. He de fer servir circumloquis per trobar-la: aquelles botigues que són iguals a tot arreu... allí on venen coses i no hi ha amo...
Sé d’alguns que els passa el mateix amb altres paraules, com ara gestoria: allí on anem a fer papers... aquells que s’encarreguen de fer els tràmits... O bé, logística: aquells magatzems on hi ha de tot... gent que organitza els paquets...
No és que no se sàpiga la paraula i el seu significat, sinó que la ment es queda en blanc durant uns segons i no et permet continuar normalment el discurs. És cosa de l’edat –diuen-, sí però fa ràbia! I és inútil fer memòria, perquè la paraula no surt si no és al cap d’una estona, quan ja no la necessites.
La memòria és la facultat de recordar. I qui diu recordar un esdeveniment, un fet o una situació diu també recordar les paraules. Si no recordéssim les paraules no parlaríem, així que la parla és també el cúmul del record de milers de paraules vinculades. Que se n’escapi alguna és doncs un fet circumstancial.
Diuen que l’animal amb més memòria és l’elefant, i el que en té menys és el peix, que no passa dels tres segons. Potser és el qui viu més feliç, el peix.
🎦 MEMÒRIAS DE AFRICA (Out of Africa), de Sydney Pollack
EUA, 1985 (7 Oscars, 3 Globus d’Or i molts premis més)
Inspirada en la novel·la homònima d’Isak Dinesen.
Principis del segle XX. Una dona es casa de conveniència amb un baró molt faldiller i s’estableixen a Kènia, per explotar un cafetar. Allí s’enamora d’un aventurer romàntic.
Obra mestra, i magnífica en tots els sentits. En interpretació, en el guió, en els costums i vida africana, en la música de John Barry, en les imatges de la naturalesa d’Àfrica, en l’estètica, i en la forma d’explicar una història d’amor senzilla amb tots els sentiments.
que tens a la memòria, i et conten
com has anat naixent.
Gabriel Ferrater (Da nuces pueris, 1960)
A mi el que em passa sovint és que no recordo una paraula concreta però sí la lletra amb què comença!
ResponEliminaA mi em passa molt sovint i em fa molta ràbia
ResponEliminaDoncs. .. feu memòria
ResponEliminaEm pasa tant sovint..,..
ResponEliminaEm passa tant sovint que fins hi tot ho recordo
ResponEliminaAra no recordo el que volia escriure...
ResponEliminaJajajaj
Eliminala poetessa, Elisabet Bijot va escriure, l'art de perdre no es dificil de dominar, tantes coses semblant destinades a perdres que la seva perdua no es cap desastre.
Elimina