El vermut, a part de ser una beguda alcohòlica que et tomba al primer glop, és també una forma de socialització. No acostumem a fer el vermut sols, sempre el fem acompanyats.
A casa fèiem el vermut els diumenges amb patates i olives, però era un costum de grans, no dels joves. A poc a poc vam anar perdent la tradició de manera que el vermut el feien els pares i, els joves, ni el tastàvem.
Hi ha hagut un canvi substancial. Segurament coses dels emprenedors actuals o de les ganes de vendre, el vermut ha revifat de tal manera que els migdies reusencs –que són els que conec- s’omplen de taules amb vermuts complets: vermut amb gel i llimona i amb una oliva a dins, acompanyat de patates i olives.
Reus és productora de vermut, així que han sabut aprofitar tan bé l’ocasió que ara no hi ha migdia sense vermut i, per tant, la socialització està servida, almenys des del migdia fins a l’hora de dinar.
El vermut és un licor d’aperitiu, molt diferent dels licors que es prenen després d’un dinar, com el conyac, o com els que es prenen a mitja tarda o al vespre, com els whiskys o les ginebres. Aperitiu vol dir que fa venir gana, i sempre es pren abans de menjar, sobretot abans de dinar.
I els vermuts poden ser tan complets com vulguis, s’hi poden afegir musclos i escopinyes, per exemple. No fa gaire, a un amic meu que va demanar escopinyes li van portar pinyons, perquè deuria ser el que més s’hi assemblava. 😕
La clau del vermut és l’essència de donzell (Artemisia absinthium), que és una planta aromàtica amargant, i aquesta amargor li dona el caràcter digestiu i aperitiu. Pren el nom de Wermut, el nom alemany de l’absenta.
Un dels vermuts més famosos del món és el Martini, marca de 1897 de l’italià Alessandro Martini, de tal manera que es produeix un fenomen lingüístic que s’anomena eponímia. És a dir, designar una cosa, com ara un vermut concret, un Martini, amb el nom propi del seu creador.
I avui no puc posar altra pel·lícula que una de James Bond, amb el seu Dry Martini especial.
🎦 CASINO ROYALE, de Martin Campbell
Regne Unit, 2006
La trama no té gaire importància. Sempre ens trobem amb l’agent britànic James Bond com a agent 007 que ha de complir una missió esbojarrada i impossible, per desmantellar una xarxa del que sigui: de prostitució, terrorista, de drogues. Tant se val, ell sempre guanya, s'enamora perdudament d'alguna noia i destrossa tot el que es creua al seu pas. La història acaba bé, per no decebre ningú.
Sempre hi ha un moment en les pel·lícules 007 en què Bond demana un dry Martini, és a dir, un Martini sec. I el demana shaken, not stirred: sacsejat, no remenat!
I si us ve de gust: 15 ml de vermut blanc sec, 60 ml de ginebra (Bond se’l pren amb wodka), un parell de gotes d’angostura, glaçons, una tira de pell de llimona, una oliva, i tot dins d’una copa freda en forma de V.
Per bé que Bond demanava sacsejar els líquids, hi ha qui diu que és millor remenar-los. Així que cal tastar totes les opcions!
D acord, ho provarem un remenat i l altre sacsejat, bon vermut!
ResponEliminaQui pot el fa amb "berberetxos".
ResponEliminaEl nom del còctel "DRY MARTINI",.no ve del vermut Itàlia. Ve del creador, un bàrman de Nova York que es deia Martini ( segons sembla)
Com que sóc de Reus, el vermut és l’únic alcohol que bec i tota la setmana que espero el diumenge amb delit!
ResponEliminaNo sé si és pq sóc de Reus, però jo tbé és l'únic alcohol q bec. I me'l bec, de vegades, sola a casa. Tot i q li reconec el regust social. I d'aquí es podria parlar de la paraula "regust" q, tot i q aquí, no gaire ben emprada, dona per molt.
ResponEliminaEn principi, regust vol dir sabor desagradable, però no sempre ho fem servir així. A vegades també definim coses no materials: aquest local té un regust vintage!
EliminaM'agrada molt fer el vermut, però a Reus te'n posen tanta quantitat que acabes "trompa"!
ResponEliminade petit i dic petit amb 11 o 12 anys, hi havien unes barraques de fira, on si tiraves unes boles amb escopeta de balins et donaven un vermut (sense sifó) amb una oliva, si tenies punteria, podies arribar a casa molt content. Ara estarien tots a la presó.
ResponElimina