dissabte, 5 de novembre del 2022

TASTEM UN CURRI?


No fa pas gaires anys que va aparèixer el curri a les nostres vides, perquè els plats de color groc només sortien en els arrossos de diumenge on s’hi afegia colorant alimentari, en les truites de patata i en els flams casolans o la crema de Sant Josep.  

Prové de l’Índia i del Pakistan, tot i que actualment en podem trobar a tot arreu i segur que se’n cultiva al costat de casa. N’hi ha de picant i de dolç i de molts gustos diferents. 

De fet, és una barreja d’espècies com ara cúrcuma –que li dona el color- coriandre, mostassa, llet de coco, pebre... i el trobem bàsicament en pols. Podríem dir que cada casa té el seu curri, com nosaltres tenim un romesco diferent segons les zones. 

La paraula ve del tàmil, llengua de l’Índia, significa salsa i en diuen kari. D’aquí va passar al portuguès caril, i després a l’anglès on pronuncien cari, però escriuen curry. Després el mot va anar ocupant espai a Europa fins arribar a casa nostra, on a partir del mot anglès, l’anomenem curri. 

L’olor del curri ens transporta indefectiblement a l’Orient i, com sempre, experimenta rebuig, tolerància o desig de tastar-lo. 

A casa nostra no hi ha el costum de cuinar amb salses especialment picants. Fora de l’all i el bitxo, no acostumem a posar-hi grans dosis de picantor en els rostits i plats cuinats, però us recomano que tasteu un plat de curri molt fàcil que es pot fer amb gust molt suau. 

No ho hem de confondre amb el curri o curricà que és un aparell per pescar, ni amb el currículum vitae, que literalment en llatí vol dir "camí de la vida" i que serveix per fer un llarg pelegrinatge a la recerca de feina.

I avui, recepta!


 POLLASTRE AL CURRI

Primer feu una mica d’arròs blanc per acompanyar el plat i escorreu-lo bé.  
Calculem un pit de pollastre per persona. Fregiu el pollastre a daus fins que es dauri una mica, i reserveu-lo.
A la mateixa paella hi posarem mantega i oli, i hi sofregirem ceba i all picat. 
Hi afegim el pollastre i una cullerada de curri, sal, pebre... 
Hi posem 200 g de llet de coco o bé crema de llet (calculat per 5 persones) i que bulli uns 10 minuts. 

Tasteu-lo i afegiu més curri si cal. Potser amb una mica de sabor en teniu prou, o bé potser necessitareu una dosi més important de coentor!

 



🎦    UN VIAJE DE DIEZ METROS, de Lasse Hallström

EUA, 2014

L’olor de curri i d’espècies del restaurant emplenava tota la casa d’una família de Bombai. Després de diverses dificultats, el net decideix marxar i traslladar-se al sud de França per obrir un restaurant davant d’un altre restaurant molt luxós d’alta cuina. 

La definiria com a tragicomèdia. Barreja la gastronomia amb els problemes familiars i si bé hi ha tocs d’humor, també certa exageració dels rols de cadascú. 

Podem veure les diferents formes de cuinar segons les cultures, i la importància d’alguns ingredients, com ara el curri, que omple els locals d’una olor molt característica i penetrant. 

Pel·lícula sense més pretensions que passar una bona estona. 




Les velles cases grises de la petita ciutat llenguadociana semblava que volguessin envolar-se com una grua xinesa lluny, molt lluny cap als països càlids en la flaire del curri i del pollastre amb pinya on les dones, amb mocadors grocs, murmuregen un francès picant.

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Les amnèsies de Déu, 2005)




2 comentaris:

  1. Gràcies Ció.Per la informació i per la recepta. Ja la provaré... Un dia d'aquests 😉

    ResponElimina
  2. Jo no t'haig d'enganyar...no la provaré de fer. Però té molt bona pinta!

    ResponElimina