dissabte, 9 de juliol de 2022

SIGNES SIMBÒLICS

 

PER no és més que una preposició recargolada que ens ha tret el son durant anys als qui escrivim en català, sobretot en els per i els per a, que ens obliguen a fer una anàlisi sintàctica cada cop que apareixen en escena. 

Però el per ‘×’ és també un signe, amb el qual indiquem que cal multiplicar un número per un altre, per bé que per indicar multiplicació tècnicament s’utilitza l’asterisc o el punt volat. Naturalment els matemàtics, físics, químics, biòlegs i altres pensadors de les ciències el fan servir per a altres coses, com ara buscar la incògnita, que tants segles fa que cerquen sense descans.   

Doncs bé, un bon dia el signe o lletra x va substituir la preposició en tots els escrits que circulaven, primer en apunts d’escola i després en xarxes socials i en correus electrònics. De manera que escrivim: ens veurem x sopar.

I em direu: però no ha estat sempre així? Doncs no. 

Quan nosaltres érem petits, Déu me'n guard de canviar una preposició per un signe! Era cosa de ganduls no utilitzar totes les paraules i fer servir subterfugis per treballar menys del que calia. 

La x, lletra o signe, va ser la precursora d’encongir els textos, però en van venir més: la k que substitueix que, la xk que vol dir perquè i moltes altres, a part de les sigles –majoritàriament anglosaxones- que ens estan envaint. Tot plegat amb la intenció que el missatge arribi com més aviat millor i que el receptor ho entengui tot perfectament. Actualment és més important allò que es vol transmetre que no pas la forma de fer-ho. Desapareixen accents i puntuacions, i es fan errades descomunals, malgrat que aquesta manera de fer s’ha convertit en un nou registre lingüístic, un tipus de llenguatge emprat en funció del context i de l’ús, lligat a la relació que hi pot haver entre receptor i emissor. 

No hi ha marxa enrere. Cada dia que passa els textos se’ns tornen inintel·ligibles si no som del gremi jove, i no ens queda altre remei que afegir-nos a la nova estètica si no volem quedar-nos endarrerits amb cara de peix bullit i en un racó. 

K us agrada +, escriure x TW x IG o x FB?  👍😀💗💪



🎦   STEVE JOBS, de Danny Boyle

EUA, 2015

Biografia d’Steve Jobs (1955-2011), gran emprenedor, programador informàtic i cofundador d’Apple. La història està centrada en la investigació i creació de noves tecnologies. 

Interessant pel·lícula per conèixer una mica millor la història d’un home que va revolucionar el món tecnològic fins a límits que ni ell mateix sospitava. Això sí, no era un tipus normal, una mica d’excentricitat, de supèrbia i d’arrogància no li treia ningú. 

Va aconseguir molts premis i nominacions i és molt superior a la pel·lícula del mateix tema JOBS (2013), de Joshua Michael Stern.

TRÀILER


Li devem, però, el teatre, i aquesta eterna invenció ja el justifica prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per sempre han escrit per a ell.

Salvador Espriu (Les roques i el mar, el blau, 1984)




4 comentaris:

  1. Jo era més de l'Olivetti 80 però van venir els ordinadors, els tractaments de textos, els mòbils, les tauletes, els xats, les apps... i procuro adaptar-me fins on puc!!

    ResponElimina
  2. Doncs no, m'hi nego! Ja que parles d'Espriu," hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa" Es veu que ho haurem d'anar fent....

    ResponElimina
  3. No dius res de la "X" com a símbol de la pornografia.

    ResponElimina