dissabte, 27 d’agost de 2022

PARÍS, PARÍS...

Place du Tertre, París


Hem estat uns dies a París, i a més de passar una onada de calor impensable en aquella ciutat més aviat freda, he constatat el significat del conte de la gallina dels ous d’or, o dit d’una altra manera, morir d’èxit. 

El recordeu? Un granger tenia una gallina que cada dia ponia ous d’or i es preguntava com s’ho feia la gallina per pondre uns ous tan valuosos. Així que un dia va anar al galliner, la va matar i va veure que per dins era una gallina com les altres, i es va quedar sense els ous d’or. 

Vam anar a la Place du Tertre, una plaça emblemàtica a dalt de Montmartre, que ja havíem visitat altres vegades i, en especial, el primer cop, l’any 1976. Era una plaça famosa per l’art, pels pintors que pintaven a l’aire lliure, on feien caricatures i postals de la ciutat. Ocupaven tota la plaça i la gent –turistes en general- ens els miràvem embadalits, sobretot els qui veníem d’un franquisme que no ens deixava obrir finestres. 

Actualment, el centre de la plaça està ocupat per una desena de restaurants, amb cambrers que inciten els vianants a entrar-hi. Malgrat el preu alt de les cartes, estan plens. Els pintors ja no disposen d’espai i estan ben arraconats. La plaça ha perdut una part important de l’encant. 

Si hi torno algun dia, em sabrà greu veure que el poc espai que ara tenen estarà ocupat per nous restaurants que també volen treure’n profit. I els joves o els qui hi van per primer cop pensaran que la plaça sempre ha estat igual.  

És una llàstima, però el capitalisme és així. Quan n’hagi tret tot el suc possible ocuparà un altre espai emblemàtic i els pintors que hi quedin ja no tindran qui retratar i ens trobarem la plaça buida. Serà com anar-se'n a la francesa!😔



🎦   MIDNIGHT IN PARIS (Mitjanit a París), de Woody Allen 

EUA, 2011   (Oscar al millor guió original, Gobus d’Or al millor guió, i molts altres premis)

Un escriptor nord-americà se’n va a París amb la seva parella i els pares d’ella. Passeja pels carrers com si encara fossin els anys 20, però el barri Llatí el transporta en un altre univers on coneix altres personatges. 

Allen és un director especial, un geni del cinema. O t’agrada o no t’agrada, no hi ha terme mig. En aquesta pel·lícula et desborden les imatges de París i les situacions, gags i diàlegs, a cops surrealistes, fan que sigui un film digne de veure. 

TRÀILER 



Sans sortir de son lit 
Elle s’en va vers la mer
En passant par Paris.

Jacques Prévert (Chanson de la Seine, 1951)





7 comentaris:

  1. Tens raó Ció, cada vegada que visitem una ciutat aquesta ha perdut part del seu encant i ha guanyat una botigueta de pizzes al tall, de samarretes de futbol de l'equip local... O potser som nosaltres que estem ancorats en el passat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L’evolució i el progrés hauria de proporcionar-nos la millora, i no sempre és així.

      Elimina
  2. Tens raó sap greu que es perdi el romanticisme dels llocs per quatre possibles monedes.....i la pelicula està pro bé et transporta en el que segurament van ser els seus millors temps del París que a tos ens hagués agradat conèixer......
    Codi

    ResponElimina
  3. Hem d'acceptar que és un París diferent i que no retornarà al passat. Com els nostres pobles que també han canviat força!

    ResponElimina
  4. Això!! Sempre ens quedarà París almenys com el recordem!

    ResponElimina