dissabte, 10 de setembre de 2022

LA LLUM QUE ENS IL·LUMINA!

 

Enciclopedia Álvarez, 1955

Nosaltres teníem el referent del Gènesi que ens deia: Hágase la luz; y la luz se hizo, perquè les nostres bíblies parlaven castellà. Després, de més grans i amb els canvis polítics, vam anar incorporant el Sigui la llum. I la llum fou. (Traducció de la Bíblia de Montserrat). Sempre em vaig imaginar la frase precedida d’una vareta màgica que anava indicant on calia posar llum a la foscor. Quan ets petit t’imagines les coses d’una manera i aquesta imatge irreal et persegueix sempre. 

I la llum va apujant el llistó de forma que cada dia que passa les empreses elèctriques guanyen més i nosaltres la paguem més cara. El preu de la llum continuarà amunt i les elèctriques s'aniran engreixant si nosaltres no hi posem remei. En temps de la Revolució Francesa haurien tallat caps! No és demanar tant que ens moguem una mica, perquè ara l’única cosa que fem és mirar les app o les web que ens indiquen en quina hora del dia la llum és irrisòriament més barata i ens dediquem a posar rentadores i rentaplats en hores intempestives. 

Els nostres avantpassats llatins tenien dues maneres d’anomenar-la. D’una banda lûx-lûcis, d’aquí que en castellà en diguin luz i en italià luce, i lumen-minis, que és la que ens vam quedar nosaltres. Vam perdre’n les lletres finals i vam guanyar una ela inicial, fenomen que s’anomena palatalització, i que en tenim per totes bandes: lupus-llop, luna-lluna... 

Lux i lumen eren mots sinònims per bé que la primera es refereix més aviat a la llum del dia i, la segona, a qualsevol mena de llum o esplendor. 

La llum és cara, ara bé, el llum –l’aparell que fa llum- no tant. En podem trobar de molts estils i de molts preus a les cases especialitzades o de baix preu si anem als xinos!

Per cert, a la meva zona, de l’electricitat en diem electre, que res té a veure amb Electra, encara que ho pronunciem exactament igual, la deessa grega filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, que va donar nom al complex d’Electra, terme creat en psicologia, pel conflicte que va tenir amb sa mare, i que d’alguna manera es contraposa al complex d’Èdip. 




🎦   LUCES DE LA CIUDAD, de Charles Chaplin

EUA, 1931

Un pobre rodamon intenta aconseguir diners per ajudar una noia cega de qui s’ha enamorat. 

Una pel·lícula de gairebé 100 anys, que segurament no farà gràcia malgrat ser una comèdia romàntica, però sense la qual no podem entendre la història del cinema. És un clàssic, i com a tal cal estudiar-lo. 

TRÀILER 


Quan érem tu i jo sols,
ara en les noves tardes,
amb futbol a la ràdio
i una llum que s'anava
desfent arran dels vidres,
no pensàvem en res.

Xavier Amorós i Solà (Qui enganya, para, 1968)



8 comentaris:

  1. Lumen, nom de l'editorial que va publicar la Mafalda de Quino. Les tires originals, no totes aquestes mafaldes que tomben per internet, i que no tenen res a veure amb la genial Mafalda autèntica. La peli molt ben triada, d'aquelles que s'han de veure

    ResponElimina
  2. M'ha xocat que diguessis l'electre. Jo sempre havia pensat que era "la lectra". I de fet, ho deia així: "Que no teniu lectra?" Deu ser el mateix com "les avellanes". Jo tota la vida he dit "les vellanes"

    ResponElimina
  3. És com l’amoto i l’arràdio. Tal com tu ho escrius no afecta la pronúncia, perquè hi ha neutres en la primera i darrera síl.laba!

    ResponElimina
  4. Ja ho entenc quan hi ha neutres perquè sona igual però jo ho dic sense neutres de final o d'inici: "Amb el tro ja no tenim lectra" o "les vellanes".

    ResponElimina