ZEROS A L’ESQUERRA

Aquarel·la sobre la Presa de la Bastilla de París de 14 de juliol de 1789,
pintada por Jean-Pierre Houël. Museu Carnavalet, París (Commons).

El que anomenem ‘dretes’ i ‘esquerres’ continua vigent des de fa dos segles. Són concepcions diferents de la vida i no es veuen de la mateixa manera conceptes com la llibertat de mercat, la gestió del sector públic, la riquesa i la pobresa, la igualtat social... però vet aquí que els uns, les dretes, són capaces de posar-se d’acord a contracor, però a la fi, posar-se d’acord en temes que els allunyen, en canvi els altres, les esquerres, són incapaces de trobar punts d’unió en res de res de res. 

Dret-a és un adjectiu que ens indica que una cosa va recta, però es converteix en substantiu quan ens referim a la política. Fins i tot s’han posat d’acord per anomenar-se a partir del mateix mot llatí directus, que significa recte, rígid. Així en diuen droite en francès, derecha en castellà, direita en portuguès, dreta en català. 

Ah! però l’esquerra va al seu aire, a la seva bola –que diuen. L’esquerra francesa és la gauche, la italiana la sinistra, i la catalana i castellana esquerra/izquierda, que provenen del mot basc ezker.

Al costat esquerre de l'Assemblea Nacional Constituent francesa de 1789 es van situar els qui rebutjaven les atribucions absolutistes que tenia el rei, i a la dreta els qui hi estaven d'acord. Per tant, els situats a l'esquerra eren més lliberals i els situats a la dreta més conservadors i tradicionals. I així, el terme dreta va continuar lligat als qui rebutjaven els canvis polítics i socials i el terme esquerra als revolucionaris que volien canviar l’ordre establert. Hereus doncs d’aquella Revolució Francesa que va tallar uns quants caps, continuem anomenant-nos igual. 

Fa una setmana que la sinistra italiana se n'ha anat en orris... i la destra està més contenta que un gínjol! Les paraules tenen connotacions. Una persona destra és una persona hàbil o experta en una cosa, en canvi, un sinistre es relaciona amb la desgràcia, amb tot allò que va de tort, que no va dret, vaja. 

Nosaltres tenim una mena de centre-dreta-esquerra-amunt-i-avall que no acaba de quallar, de manera que sovint hi ha clatellots!

🎦   EL ZURDO (L’esquerrà), d’ Arthur Penn

EUA, 1958

Una història més de Billy el Nen protagonitzada per Paul Newman, del gènere western, és a dir, de l’Oest. 

Encara avui trobaríem tesis sobre la mà que utilitzava Billy el Nen quan disparava, si la dreta o l’esquerra, el que és segur és que ho feia sovint i que el seu nom va lligat a la por i a la mort.

TRÀILER

Estalviaré
el llarg paper
que vam firmar
ell esquerrà
i jo dretana
a hora tardana
davant d'un jutge
vestit de sutge
i moaré.

Dolors Miquel (Llibre dels homes, 1998)