dissabte, 10 de desembre del 2022

MÍTING AL PÀRQUING


Una de les formes clàssiques de formar noves paraules és afegir un sufix al final d’un mot. Per exemple: un dels sufixos propis del català és -itzar, de manera que si l’afegim a l’adjectiu actual el transformem en el verb actualitzar. 

Sembla mentida, però no en tenim prou. No som els únics que no en devem tenir prou amb els sufixos que afegim des de fa més d’una dotzena de segles, perquè totes les llengües romàniques estan patint del mateix mal. I és el fet d’afegir el sufix –ing, anglès a més no poder, que transforma els nostres mots en anglicismes. 

És com una invasió subtil –com deia Pere Calders- que va penetrant per les venes llatines fins a quedar-s'hi. Planyo els responsables del Centre de Terminologia de Catalunya cada cop que es troben amb elemeents com ara skating, slamming o cramming...

De petits ens feien fer cal·ligrafia per intentar adreçar les nostres tímides lletres lligades. Teníem dos quaderns: el de lletra gòtica, que avui encara no he necessitat més que per fer algun títol rocambolesc, i la lletra rodona, a la qual anomenàvem redondilla. Ens vam fer un fart de treballar amb plumilla i tinter, mentre amb el secant eixugàvem les gotes de tinta que anaven caient damunt del paper. 

Ara ha arribat el lettering, que no és altra cosa que cal·ligrafia, diguem-ne artística, o retolació. Ja tenim edicions de llibres de lettering per donar i per vendre, per a petits i grans. 

El sufix –ing ens ha anat bé per poder parlar de coses que venien del nord i que per a nosaltres eren desconegudes, com ara càmping, fúting, pírcing, míting, pàrquing, tràveling, càsting, màrqueting o zàping, paraules que ja són catalanes de tota la vida. N’hi ha moltes més que empenyen per entrar, però encara no els han donat permís, com el lettering. Només és qüestió de temps! 


🎦   THE PILLOW BOOK (El llibre dels coixins), de Peter Greenaway

Regne Unit, 1996

Kyoto, anys 70. Un vell cal·lígraf escriu una felicitació a la cara de la seva filla. Quan es fa gran recorda aquell regal del pare i cerca un amant que també sigui cal·lígraf, per oferir-li tot el cos. 

Va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Sitges. És d’estètica japonesa i curiosa per l’argumentari tan especial, com el fet de cal·ligrafiar un cos, cosa que no deixa de ser precursora dels tattoo, ai!, volia dir tatuatges!

TRÀILER



—Potser més encara,
perquè l'espai buit,
mancat,
em deixa damunt la pell
la cal·ligrafia d'un silenci profund
en contrast amb la contundència
dels dits que hi són presents.

Guillem Viladot (Abans podríem passar pel Louvre, 2000)

 

5 comentaris:

  1. Secant, "plumilla" i tinter... paraules amb molts records!

    ResponElimina
  2. La edondilla i les seves lletres que jo trobava romàntiques per la seva manera de treballar- les fins que queia aquella malaïda taca...

    ResponElimina
  3. Això del fúting, el running, etc. era el abans en dèiem "sortir a córrer". Si continuem així quedarem com uns jilipolling.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si fas una cerca al DIEC de tots els mots que acaben en -ing... fa esgarrifar!

      Elimina