De petits en dèiem fiambrera dels recipients hermètics per portar el menjar, i ho dèiem amb totes les lletres i entonacions, catalanitzant la fonètica i amb tota la seguretat del món, però de la mateixa manera que un dia vam descobrir que no es deia bussón, sinó bústia, vam descobrir també que la fiambrera, paraula castellana que ve de fiambre, se’n deia carmanyola. Carmanyola? I així és com un mot estrany per a nosaltres va començar a entrar com un tascó en el nostre vocabulari, però no pas alegrament, no de la mateixa manera que la bústia, que ja forma part de la nostra parla -em sembla.
La carmanyola no se n’acaba de sortir, no ha agafat el relleu de la fiambrera com ho han fet altres barbarismes com ara el xumet pel xupete, i això gràcies o per culpa d’una empresa anomenada Tupperware®, del senyor Earl Tupper, que va començar a facturar el 1947.
El tupperware, o més familiarment, tupper, es va posar de moda als anys 90, va entrar a les cuines de les cases, va arraconar les fiambreres de tota la vida i, per descomptat, les carmanyoles que encara no havien guanyat cap partida lingüística. I així va arribar el tuperware, que vol dir producte del senyor Tupper, però ho diem escurçat. Partir una paraula i dir-ne només la primera part, lingüísticament se’n diu apòcope.
La RAE ja ha admès la paraula táper al seu diccionari castellà. El DIEC encara no l’ha admès al català, però l’organisme que estudia els neologismes ja ha dit que el tàper o el túper són sinònims complementaris de la carmanyola, pas previ per avançar en la cursa.
Carmanyola és un mot que arriba del francès carmagnole, tot i que ells no el fan servir en aquest sentit. És, doncs, un gal·licisme adaptat, que no té un origen clar, perquè el mateix diccionari francès ja diu que hi ha també la possibilitat que arribi del poblet italià del Piemont, Carmagnola.
Sigui com sigui, com que aviat haurem de donar la benvinguda al tàper o al túper, acomiadem-nos-en com cal: fem un bon pícnic (de l’anglès picnic i aquest del francès pique-nique) amb unes quantes carmanyoles, palpisseres, portaviandes o taifes –que en diuen/deien a Terrassa.
No és transigir, ni claudicar, ni cedir, ni inclinar, ni sucumbir... és la curta vida dels mots sentenciats des de l’inici.
No ens confonguem amb el taper, que és el que fa taps de suro!
🎦 THE LUNCHBOX (la carmanyola), de Ritesh Batra
Índia, 2013 (premis BAFTA i nominacions a Cannes i Toronto)
Cada dia les mestresses de casa envien menjar al lloc de treball dels seus marits a dins d’una carmanyola. Un error posa en contacte una noia amb un home.
Durant tota la pel·lícula ens trobem amb la incertesa de la possible trobada dels protagonistes. Senzilla, però amb bones interpretacions. Interessant veure la vida tan diferent dels ciutadans de l’Índia.
El senyor Bover va obrir la bossa de roba i va veure que la dona li havia ficat tot de teca, en una carmanyola i embolicada amb papers de diari i un tovalló.
Emili Teixidor (Els convidats, 2010)
És veritat, realment és així per molt que ens dolgui. Carmanyola mai ens ha fet el pes, i sense saber perquè l'anirem oblidant. M'ha encantat això de palpissera
ResponEliminaPer mi la paraula Carmanyola va començar quant les meves filles van anar de campaments...molt tard ja ho sé....el tuper a la temporada que em vaig quedar sensa feina i em van oferir ser representant del tuperwer.. també fa molt temps ...a casa aral la CARMANYOLA hi serà sempre és un mot que m' agrada molt el seu
ResponEliminaUn altre apartat de la carmanyola o tàper, és el món màgic dels adolescents i de les tapes que no quadren, al tornar a casa. En pots parlar un altre dia.
ResponEliminaM'ho apunto !
EliminaI tant que ens va costar passar de la fiambrera a la carmanyola! Ara diem tàpers i em penso que així es quedarà! Almenys és un estri que es "tapa" i serà una falsa etimologia!
ResponEliminaMolt bona la teva reflexió. Mira que carmanyola és ben bonic! No sé perquè però costa d'integrar-la a casa. Mira que tinc l'armari ple, ple de tuperwares...però diem fiambrera... 🙏😩
ResponElimina