DOS-CENTS...

Imatge Commons

I avui celebro un aniversari, perquè compleixo 200 articles o apunts d’aquest blog, que vaig començar quan ens vam veure obligats a quedar-nos a casa per la pandèmia i també perquè era una de les assignatures pendents que tenia per després de la jubilació. El vaig anomenar ‘Endreçant l’armari’ perquè un armari és com un cervell fet un garbuix on cal endreçar les idees de tant en tant. I em queden molts embolics per endreçar encara!

Han estat apunts integrats de records, de llengua, de cinema, de llibres, de poemes... i m’ho he passat molt bé fent-los. Així que seguiré escrivint una mica més a veure si us canso!

Dos-cents és un número rodó. Acostumem a celebrar les coses quan tenim números rodons, com el 25, 50, 100... i no pas quan fa 63 o 178 vegades d’alguna cosa. És la tradició, el costum, les maneres de fer d’un lloc i cultura determinades. 

Els nostres números sempre van acompanyats de guionets. En català tenim una regla molt clara per posar el guionet, que és fàcil de recordar i de posar en pràctica. És la regla del DUC, que a més de ser un ocellot nocturn (Bubo bubo) d’ulls enormes i fixos, també serveix per recordar que només posarem guionet entre les Desenes i les Unitats, i entre les Unitats i les Centenes. És a dir: trenta-set i dos-cents. i no cal rumiar res més perquè els milers no en porten. I ja està!

Obrirem parèntesi per dir que tota la rècula dels números vint porten dos guions i no un: vint-i-tres!

Els nostres guionets desentonen, perquè ningú més ho fa així: en castellà doscientos, en francès deux cents, en italià duecento, en portuguès duzentos, en gallec douscentos. Ve del llatí centum. La c llatina es pronunciava com una k, és a dir, deien /kentum/. Ho podem mirar pel cantó bo, som exòtics i singulars dins el panorama lingüístic romànic, i si volen res, que ens imitin! 

Cal tenir paciència, som la llengua que escriu tot junt separat i separat tot junt. 😄

🎦   UN DO EXCEPCIONAL (Gifted), de Marc Webb

EUA, 2017 (algunes nominacions a premis)

Un home es fa càrrec de la seva neboda de 7 anys, que demostra una especial capacitat per les matemàtiques. 

Curiosa pel·lícula sobre les capacitats dels nens superdotats, que no passa de ser una més dins d’aquest tipus. Bon treball de la nena, però en general, guió força predictible. 

TRÀILER

 

Dues-centes cinquanta mil vegades
vaig provar d'explicar una cosa òbvia,
i a la dues-centes cinquanta mil
més una em vas dir que en tenies prou,
l'única cosa òbvia era el final.

Sebastià Alzamora (La netedat, 2018)