ROSA-ROSAE

M’encantaria saber més llatí del que sé, que no en sé gaire. És una de les assignatures que vaig fer ara fa molts anys. Quan ets jove adolescent poques aplicacions trobes en l’estudi de les llengües ‘mortes’ com el llatí i el grec, perquè són feixugues d’estudiar, però de gran, sobretot si tens un mínim de curiositat per les llengües, és d’agrair conèixer una mica d’aquesta llengua que és la base de tota la nostra cultura. 

Es un greu error eliminar-lo dels estudis d’Humanitats, i és un error que cometen els il·lustrats governants que tenim i que votem.  

El llatí s’estructurava en 5 declinacions, i cada una de les declinacions tenia 6 casos. Curiosament, les llengües romàniques que li han donat continuïtat s’han carregat totes les declinacions i no n’han deixat ni rastre. 

Segurament sabeu que la primera declinació era rosa-rosae, i potser fins i tot podeu recitar-ne els sis casos, però poca gent coneix les altres. S’oblida, com s’obliden les arrels quadrades, l’àrea dels polígons o els afluents del Sena!

El primer cas, el nominatiu, és el que dona el nom: rosa. La que veurem passejar durant aquest Sant Jordi normal, normalitzat i normalitzador. La que veurem d’unes mans a les altres com a tribut del que sentim. En trobarem de blaves, de verdes, de grogues, i de tutti i colori, però totes es diuen rosa perquè els qui parlaven llatí fa dos mil·lennis ens la van regalar.  

El llatí comença cap al segle VIII aC i es dilueix cap a l’Edat mitjana donant origen a les llengües romàniques que ara parlem. És un tresor, malgrat que als il·luminats els sembli inútil. 

🎦   SEBASTIANE, de Derek Jarman

Regne Unit, 1976

Rodada en llatí i classificada dins del cinema gai. 

Durant el regnat de l’emperador Dioclecià els cristians estaven força tranquils fins que uns disturbis ho fan canviar tot.

És la recreació de la història d’un màrtir cristià des d’una perspectiva homosexual. Les imatges són molt provocadores per l’època en què es van filmar. Encara que no sigui actualment una gran pel·lícula sí que és considerada clàssica i de culte. 

Em fa gràcia posar-la perquè la vam veure en una sala de cinema d'Itàlia en ocasió d'un viatge i vam al·lucinar! Mai no havíem vist res igual en les fosques sales de cinema franquistes. I en llatí!

TRÀILER

Cavaller amb bandera antiga

creu de sang en blanc combat.

Si ens porteu la bella rosa

bé ens deureu portar l'amor.

Clementina Arderiu (L'esperança, encara, 1969)