POSEU-HI BLAVET!

 

Els primers records que tinc de les bugades que feien a casa són fugissers, però hi són. Seguien els passos escrupolosament: primer es deixava la roba amb sabó moll, que era un sabó pastós i llefiscós. Després d’unes hores es rentava la roba a la rentadora, separada per colors. Després s’escorria amb una mena de corró que tenien les primeres rentadores, que funcionava amb una maneta. Després pujaven la roba al terrat i en feien dos munts. La blanca i la de color. La de color s’esbandia al safareig i s’estenia al sol, però la blanca encara havia de passar per un altre turment, hi posaven blavet, que servia per treure la grogor de la roba i emblanquir-la. Es diu blavet perquè era d’un blau intens. No sé pas si algú encara fa tot aquest rosari bugader, però més aviat em penso que avui es posa la roba a dins la màquina i llestos. 

De la mateixa manera que els esquimals tenen moltes paraules per denominar el color blanc de la neu, nosaltres disposem de diferents propostes per anomenar el color blau que ens proporciona el mar o el cel. Les llengües fabriquen paraules així que les necessiten, i el blau és un dels colors al qual trobem més d’una tonalitat. 

Tenim dos orígens diferents. D’una banda la paraula de l'àrab vulgar lazurd, tret del persa lazvard, que definia el lapislàtzuli, s’ha anat transformant en azul en castellà i portuguès, azzurro en italià, atzur en català un pel poètic. D’altra banda, tenim el mot germànic blau, que ens ha donat el nostre blau, el francès bleu i l’italià blu. 

Això no obstant, no ens hem conformat amb el blau, perquè disposem de molts tons que cal diferenciar: coneixem el blau cel, blau marí, blau de Saxònia, blau prussià, blau cobalt, blau elèctric, indi, anyil, cian, ceruli, i el turquesa que ja se’n va cap al verd. No totes les llengües agrupen els colors com nosaltres, n’hi ha que consideren el blau i el negre com el mateix color, i per a algunes el blau i el verd són el mateix.

Al llarg de la meva recerca en arbres genealògics no he trobat mai cap avantpassat que portés una mica de sang blava, així que de reialesa res de res. 

Això sí, de tant en tant mengem peix blau, que porta omega3, cosa que abans no sabíem. L’omega3 es veu que és allò que no hi ha! 😀

🎦   TROIS COULEURS: BLEU (Tres colors: Blau), de Krzysztof Kieślowski (Forma part de la trilogia: Blau (1993), Blanc (1994) i Vermell (1994), sobre els colors de la bandera francesa)

França, 1993 (Premis al Festival de Venècia, Globus d’Or, Cèsar, Goya, etc)

Una dona perd la família en un accident de cotxe. Decideix començar de nou allunyada del món. Algú li proposa que continuï treballant amb la música i acabi una obra inacabada del seu marit. 

Per tornar a viure cal que s’alliberi dels records, del passat, de les persones, i s’enfronti novament al destí. Un pel lenta, perquè el sofriment intern no és ràpid sinó lent, i la càmera et transporta per un univers interior difícil de pair. 

TRÀILER

Al·lucinació de pedreries:
safir, atzur serè; maragda, prat
on no es marceix la joventut dels dies;
topazi, límpid; ametista, esclat.

Josep M. López-Picó (Carnet de ruta, 1929)