dissabte, 9 de desembre del 2023

TERRATS ESTESOS

Nosaltres encara pugem al terrat a estendre la roba, per bé que a vegades se’ns mulla si no tenim pressa a plegar-la. El vent també se’ns ha endut alguna peça si el mestral és fort, perquè a Reus el vent fa forat.  

A casa dels pares tenien el terrat compartit. Eren dues dones veïnes que es posaven d’acord per rentar i estendre, i cada una tenia uns filferros adjudicats. 

La mare feia bugada els dilluns, plogués o tronés. El dilluns era un dia atrafegat amb feina llarga. La veïna feia bugada cada dimecres. Calia espaiar els dies perquè la roba deixés que el sol fes la seva feina assecadora. Ah!, però la primavera era un calvari! 

Si plovia calia endarrerir l’estesa i això provocava haver de plegar la roba encara mullada i estendre-la a casa en estenedors improvisats. La preocupació era tan gran que es paralitzava el dia i es mirava constantment el temps pel balcó, no pas per poder sortir a passejar, sinó per assegurar-se l’eixugat de la bugada sense haver de demanar favors ni entrar en discussions. 

Els filferros del terrat tenien mestressa. Cada una estenia la roba als seus sense tocar ni un centímetre de l’altra. Si algun dia algun filferro era okupat sense permís hi havia un daltabaix intern, que desembocava en mal humor. 

Els terrats de les cases eren espai femení, perquè els homes no hi pujaven mai i elles tampoc no hi volien intromissions.

Les agulles d’estendre roba s’anaven ennegrint amb les pluges i el sol, i crec que alguna de les que he heretat i encara utilitzo per casa devien estendre la meva roba de nadó. Anaven d’un filferro a l’altre, procurant que el sol toqués de ple en una peça altra de roba. 

Em consta que a casa no van perdre mai ni un mitjó. El mestral no va poder mai amb el control absolut que la mare tenia sobra tota la roba. 




🎦   LA GATA SOBRE EL TERRAT DE ZENC (A Cat on hot Tin Roof), de Richard Brooks, basada en l’obra de Tennessee Williams.

EUA, 1958 (Nominada a molts premis, encara que no en va tenir gaires. Això no obstant, es considera una de les millors pel·lícules que s’han fet.)

La mort d’un vell patriarca crea tensions a la família. Un dels fills es refugia en l’alcohol, però la seva dona no deixarà que s’autodestrueixi. 

Clàssic dels clàssics. Veure la parella Taylor-Newman és la millor opció de cinema amb diferència. I el guió, que està basat en l’obra de Williams, té una força que el director va saber plasmar molt bé a la pantalla. Pel·lícula imprescindible en el currículum voyeur, malgrat que no té cap dels efectes especials actuals. 

TRÀILER




La golfa del terrat per mi, la trapa tapada, les cadires a dintre de la golfa, la volta dels coloms aturada, el cove de la roba al terrat, la roba estesa al terrat.

Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant, 1962)





7 comentaris:

  1. Bon dia, jo també mi refugiava al terrat ...moltes vegades em tocava a mi anar estendre roba i era un espai lliure ...amb vista llarga per tot arreu el mar les muntanyes i la resta de terrats, tot un món, per cert també posàvem les agulles de tant en tant en llegiu per esblanqueir- les.
    I el lloc ideal per batre la llana neta i després fer i refer els matalassos , molts records per cert ara no en diuen terrat en diuen SOLARIUS!! JA, JA, JA,!!

    ResponElimina
  2. Jo també estenc la roba al terrat i també he perdut alguna peça gràcies al vent. Tot i això, és una activitat que em relaxa i m'hi estic una estona sense pressa, aparellant els mitjons, tibant bé els llençols.... Els terrats sempre m'han agradat, potser perquè a casa no en teníem i ara que puc en gaudeixo.

    ResponElimina
  3. Tot el que dius dels terrats comunitaris, Ció, ho he experimentat. Ah, les agulles d'estendre roba! Les úniques que no fallen mai són les de l'àvia, via mare. Les actuals de fusta s'obren en un no res. I les de plàstic es baden amb el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert! Les de plàstic són un desastre de la modernitat!

      Elimina
  4. el terrat és sintome que som mediterrànis, recordo dos terrats de la meva infantesa, el de la meva dida que espetllava el conill i desplomaba les gallines i un altre veí de casa que dissecaven animals

    ResponElimina