ELS ARABISMES

 

Girona, banys àrabs

L’any 711 van arribar els àrabs a la península Ibèrica i s’hi van quedar gairebé 8 segles, fins al 1492. Aquest fet, forçosament, havia de repercutir en la llengua que es parlava en els territoris ocupats, que ja era una llengua romanç, procedent del llatí vulgar. 

Els arabismes són, doncs, les paraules que la llengua àrab va deixar a les llengües romàniques que es parlaven aleshores. El castellà i el portuguès contenen multitud d’arabismes, el català no tants, però déu-n’hi-do els que encara conservem. Evidentment, el català occidental en conté molts més que l’oriental, per la proximitat geogràfica. 

Això no significa que els nostres arabismes coincideixen amb la llengua àrab actual, perquè han passat 15 segles, i els conceptes originals canvien o bé desapareixen, però sí que és cert que moltes d’aquestes paraules prestades continuen en la nostra llengua i són vitals com el primer dia, encara que algunes ja no ho siguin en la llengua d’origen. 

No és una fórmula exacta, però d’entrada podem sospitar d’arabisme en les paraules començades per –al, com albergínia (badinjana, en àrab), perquè al era l’article, partícula que va quedar enganxada a la paraula com un tot; si no hagués passat això, ara diríem la bergínia (d’aquí la berenjena en castellà). Altres paraules molt comunes són l’alcalde (al-qâḍī), l’albarà (al-barā), l’albercoc (al-barqūq), l’alcohol (al-kuḥl), l’alcova (al-qúbba), l’àlgebra (al-ǧäbr), l’almirall (amîr al-'alî), i també trobarem unes quantes poblacions: Alcover, Alforja, Almenar.

Un altre començament que delata paraules d’origen àrab és beni o bini, que significa fills de. Hi ha una gran quantitat de poblacions, sobretot al País Valencià, que contenen aquest prefix: Benaguasil, Benimeli, Benicarló, Benifassà, Benicàssim, Benidorm, Benavent, Benifairó, i al Principat també: Benifallet, Benissanet, i a les Illes:  Binissalem, Binimel·la… 

I així, fins al final de l’abecedari...  Alguns mots són tan comuns que ens fa estrany que no hagin seguit la derivació llatina habitual. A Reus tenim els ravals (al-rabaḍ), que marca diàriament els nostres desplaçaments, i que significa barri exterior d’una ciutat, perquè estan fora de l’antiga muralla medieval.

Ara digueu: l’alcalde menja albergínies i albercocs amb alfàbrega a l’alcova que dona al raval... 

Seriosament, no a la babalà! (ala bab Allah).

🎦   LAWRENCE D'ARÀBIA, de David Lean

Regne Unit, 1962  (7 Òscars, Globus d’Or, premis BAFTA, i un llarg etcètera de premis).

Durant la Gran Guerra (1914-1918), van enviar un oficial britànic al desert, per participar en una campanya de suport als àrabs contra Turquia. 

Un clàssic dels clàssics, llàstima que ja no es pugui veure en pantalla gran perquè la immensitat del desert i la seva lluminositat és una de les característiques de la pel·lícula. 

Com a clàssic que és cal veure-la almenys un cop a la vida!

TRÀILER

Encara que només sigui per escoltar la banda sonora, de Maurice Jarre

La paraula bacora, segons els entesos, és un arabisme que vol dir una cosa així com «la més primerenca de les fruites estiuenques».

Josep Piera (Joc de daus, 2012)