VI DE TAULA

El vi de taula, aquest vi que traiem cada dia, el que s’anomena ‘de la casa’ als restaurants, el vi de garrafa, el normalet... no m’agrada gaire per no dir gens. 

Ara bé, davant d’un bon vi sí que m’hi apunto! 

Un cop vam anar a la Rioja i vam demanar vi i gasosa. El cambrer ens va mirar amb cara de pocs amics i ens va dir: ¿No le pondrá gaseosa a este vino? I ens va renyar de valent per si de cas se’ns acudia batejar-lo i fer-lo malbé. Li vam dir que no, que mai de la vida hauríem gosat fer un sacrilegi com aquest, que estigués tranquil. 

El vi, el suc de raïm fermentat, ens arriba del llatí vīnum, i totes les llengües veïnes i romàniques han optat per la mateixa opció: vino en castellà, gallec, portuguès i italià; vin en francès; i fins i tot l’anglès i l’alemany, wine, Wein. De totes maneres, sembla que la paraula és molt més antiga i que l’arrel procedeix del sànscrit. De vi, n'hi ha des que el món és món!

I és que a tots ens sap greu que ens destrueixin el gust original d’allò que és nostre. No puc imaginar-me un pa amb quètxup en comptes de tomàquet o un arròs de peix amb formatge fos, de la mateixa manera que els amants de les pizzes no suporten les que es fan amb pinya.

No ens fa mal als ulls, ens fa mal al paladar, però la globalització ens ha portat a interpretar els plats dels altres al nostre gust particular. 

Si algun dia gosem preparar un kebab segurament el farem més al nostre gust que al marroquí. Si provem de fer una sopa picant, l’embrutem amb curri, però no deixem que la coentor ens faci saltar les llàgrimes. I si fem un suflé? Segur que tindrà més gust de formatge pirinenc que no pas de Gruyère. I què en direm de la pasta, i com ens costa deixar-la al dente! A Itàlia gairebé la masteguen!  

A casa dels pares es bevia vi amb litines, que era una mena d’aigua amb gas que es feia desfent un sobret a dins d’una ampolla d’aigua de l’aixeta. El vi el compràvem a granel a cal Pepito del vi. L’afegit carbònic devia allargar la vida de la garrafa! 

«La taula que no té pa, fa plorar; i la taula que no té vi, fa patir».

🎦   NUESTRA VIDA EN LA BORGOÑA (Ce qui nous lie), de Cédric Klapisch

França, 2017

Crítica que vaig publicar a Facebook el 2017:

En el transcurs d’un any, tres germans es retroben i continuen l’empresa familiar de plantació de vinyes i d’elaboració de vi.

Una magnífica pel·lícula, francesa, que a través dels problemes familiars de tres germans orfes per tirar endavant l’empresa, et permet conèixer les quatre estacions de la vinya, l’elaboració del vi, i el paisatge immillorable d’unes vinyes de la Borgonya.

El film no ho diu, però podria estar basada perfectament en una història real. Molt recomanable! Gaudireu del paisatge!

TRÀILER / Avui es pot veure a FILMIN

Del vi de pagès diu el mite

que tan bo és. No en facis cas:

és vi no del tot fermentat,

que guarda dolç, com les idees

dels nostres polítics d'esquerra.

Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos, 1966)