AFERRADA A LA GALLEDA!

 

Si diem faré una passejada o un passeig pel bosc estem utilitzant una forma sinònima, és a dir, que vol dir el mateix. Però no sempre les paraules sinònimes ho són absolutament, perquè podem anomenar el passeig de les Palmeres i no en podem dir la passejada!

La gran majoria de sinònims tenen sentits o matisos diferents segons s’utilitzin en un context o un altre. Es pot fer un prec o una pregària en una celebració religiosa, però no farem pas una pregària, sinó un prec en el context de precs i preguntes d’una sessió. Per tant, si bé dues paraules poden ser sinònimes en un context poden no ser-ho en un altre. 

Ara bé, hi ha sinònims que són perfectes. Són aquells en què es denomina una mateixa cosa de dues o tres formes diferents. 

A Reus diuen ferrada del recipient de fusta, de ferro, de plàstic... amb una ansa, que serveix per contenir o transportar líquids. Va ser una paraula nova per a mi quan hi vaig arribar aviat farà mig segle. A Tarragona en deia galleda (de fet, tots dèiem galleta). I se’n diu poal en comarques occidentals i del sud, per bé que el poal inicial era per treure aigua del pou. Les paraules canvien i s’adapten a les noves necessitats. Així ho van fer les tres paraules que van arribar directament del llatí com a gallēta, ferrāta, i pŭtĕāle. 

La galleda/ferrada/poal va ser un bon invent de l’antiguitat. Se n’han trobat restes arqueològiques on havia fet estada tot l’Imperi romà, que segurament els van ser d’utilitat en el transport de vi, aigua o qualsevol altre líquid. 

Però tot té una part negativa: darrerament el que se sent és cubu, castellanisme, perquè en castellà és cubo. Tenim tres paraules i n’hem de dir cubu? 

De les tres em quedo amb la meva galleta, si més no per tenir l’oportunitat de ficar els peus a la galleda de tant en tant. 

🎦   EL POU (El pozo), de Rodolfo Carnevale

Argentina, 2012

Una dona autista, diagnosticada des dels 4 anys, pateix atacs cada cop més freqüents ara que en té 26, que n’impossibiliten la convivència. Finalment, la internen. 

És una pel·lícula emotiva, dura, però també didàctica. És respectuosa amb l’autisme i ens mostra una realitat difícil que cal abordar, tot i que en general és un món força desconegut. Evidentment, no és una obra comercial. 

TRÀILER

*    *    *

I el que du galledes d'aigua a un arbre, bosc amunt, tot l'estiu, i rega cada dia només aquell arbre, sempre el mateix.

Perejaume (Pagèsiques, 2011)