DOCTE DOCTOR

 

A mitjan segle passat, quan estàvem malalts venia el metge a casa. Nosaltres teníem el doctor Mallafrè, que era tota una institució a Tarragona. Crec recordar que venia per la Seguretat Social, aleshores ‘el Seguro’. Quan jo estava malalta, molt sovint sobretot per les angines, li trucaven i al cap d’unes hores venia.  

Era tot un cerimonial. Calia canviar els llençols del llit i posar-ne uns de nets, col·locar una vànova que només sortia de l'armari en honor al metge, portar una cullera de sopa de la cuina perquè em mirés les angines, preparar una tovallola al lavabo perquè es rentés les mans, una ampolla de colònia per si se’n volia posar, endreçar bé la meva cambra i esperar...

Els de casa el tractaven com un sant dels altars. Sí senyor doctor –repetien a cada indicació del bon home, i l’acomiadaven amb reverències, com a un ministre.  

El doctor em receptava oli de fetge de bacallà, que tenia molt mal gust, i jo me’l prenia a contracor maleint el pobre home que m’havia fet la recepta. També Lacteol, que devia ser pels mals de panxa. De tant en tant, també queia un cataplasma. Era el cataplasma del Dr. Llenas, però tothom en deia cataplasma llena, com si n’hi hagués de buides. Recordo que es feien servir per curar les cremades, els grans o les contusions. Col·locar-me-la també devia ser un bon cerimonial.  

L’home havia receptat als avis el Linimento Sloan, els pegats Sor Virginia, purgants, tònics i reconstituents a dojo, però sobretot, Optalidons, un analgèsic pel mal de cap o de queixal, que el pare prenia cada dia sens falta, i que anys més tard van prohibir perquè contenia un barbitúric que generava addicció.

Segur que en coneixeu molts més, però recordo molt especialment la tableta Okal: Hola, ¿que tal? Yo bien con Okal!

No em vull oblidar dels laxants i les lavatives, sobretot el Laxan Busto, que eren un martiri, un suplici, una tortura, un turment. Només alleujat molt més endavant per la música de Lax'n'Busto. 

🎦   DOCTOR ZHIVAGO, de David Lean

EUA, 1965 (5 Òscars, 5 Globus d’Or, premis BAFTA, Cannes, etc)

Després de la Revolució Russa (1917), un home lluita per sobreviure a la guerra civil. És Zhivago, un poeta i cirurgià, que està casat, però enamorat d’una altra dona. 

Una pel·lícula de culte, un clàssic, una bona superproducció. El centre de la pel·lícula és la història d’amor, que està situada en la Revolució Russa, però també podria estar-ho en un altre lloc del món. Cal veure-la, és important en la història del cinema. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a Filmin, Movistar i Tivify, a part d’altres de pagament.)

Va trobar estrany que la fal·lera
extrema del doctor el deixés
tan fred, a ell, tan ple d'excés;
a ell, que no tenia espera. 

Salvador Oliva (Fugitius, 1994)