CAÇADORS CAÇATS

 

foto: Estel Bové

El meu padrí, l’avi patern, era caçador. No pas d’escopeta, sinó de teles, reclams i paranys de caçar moixons; el que se’n diu la caça menor. 

La caça és una activitat una mica maleïda perquè no té el suport de tothom. Alguns acèrrims defensors dels animals demonitzen la caça, i d’altres, la consideren necessària per al control de les espècies, sobretot de les invasores. 

El meu padrí no caçava per controlar les espècies, sinó per gust. Cada diumenge parava les teles amb algun dels seus fills i amb els seus amics es repartien el botí: algun passerell, alguna cadernera, algun pinsà i poca cosa més. D’estornells no en volia saber res perquè eren amargants –deia- i no li servien ni per vinagretes ni per sofregir. 

Els moixons que ens despertaven cada matí també els havia caçat ell. Alguns feien cap a l’arròs i alguns altres amb més sort sobrevivien en gàbies. Bé, no sé si era una sort, perquè eren gàbies amb set o vuit moixons que sempre cridaven, segurament perquè es deurien matar per menjar i beure. Era l’overbooking de la gàbia!

La caça és una paraula que ens arriba del llatí captiare, que vol dir agafar, perseguir, captar. D’aquí ens arriben també les paraules captura, rescatar... Les altres llengües romàniques han seguit la mateixa idea inicial, amb les variants lexicogràfiques necessàries: En català, caçar-caçador; en castellà, cazar-cazador; en francès, chasser-chasseur, en italià cacciare-cacciatore, en portuguès, caçar-caçador. 

Si el padrí fos aquí ara seria com un caçador caçat i llegiria als diaris alguna cosa així: Enxampem in fraganti una persona capturant ocells fringíl·lids amb xarxes abatibles i reclams vius. 

Estaria tan enfadat que llençaria les gàbies balcó avall! 

🎦   BIRD (ocell), d’Andrea Arnold

Regne Unit, 2024 (Amb unes quantes nominacions, que es veuran enguany)

Una nena de 12 anys viu amb el seu pare i el seu germà en una casa ocupada. La nena viu entre la natura i la casa i cerca aventures per emplenar una vida difícil. 

Una pel·lícula amb molt bona crítica i que insereix en les vides marginals i la realitat social, amb una mica de fantasia. 

TRÀILER

*    *    *

¿I què me'n dius de l'alta ocelleria,
cucuts, puputs, perdius, coloms, moixons,
i tants i tants que no recordaria,
que són els reis de tots els horitzons?

Alfred Badia (Adés era l'alba, 1990)