IL·LUMINATS

Un cop a l’any o potser dos, el meu pare s’enfilava en una escala per netejar els llums de casa, que també fou la casa dels seus pares. 

A la seva habitació hi havia un gran llum amb llàgrimes i calia netejar-les una a una perquè no hi havia robots ni ladyvaps que amb una bufada netegessin el que hi havia al davant. 

De tant en tant queia una llàgrima i el pare la recol·locava amb filferro si no s’havia trencat. Era el llum regal del seu casament. A casa meva, la neteja sempre havia passat davant de tot. Ara aquests tipus de llums guarneixen restaurants o botigues modernes, però en el moment de desmuntar el pis, el fet d’haver de netejar tanta llàgrima em va fer tirar enrere, i el vaig deixar penjat allà on havia estat sempre. Després dels llums de llàgrimes van venir els llums de línies rectes i més simples. Després em vaig penedir d'haver-lo abandonat.

En català hem de distingir les paraules el llum i la llum. El primer es refereix a l’aparell, el llum de llàgrimes, per exemple, el llum de la tauleta de nit, el llum del menjador... L’altre es refereix a la llum que projecta la bombeta. No podem encendre la llum, en tot cas, hem d’encendre el llum. Direm, per tant, el llum de la cuina fa la llum groga.

Llum, del llatí lumen-inis, significa cos que emet llum, tot i que en altres llengües romàniques també intervé el derivat de lux-lucis, que significava claror. Per això, en castellà, gallec i portuguès, luz; en francès, lumière; en italià, luce.

La paraula llatina lumine comença per ela, però llum per ela doble. Aquest canvi, molt important en l’evolució del català, s’anomena palatalització. Aquestes paraules es consideren patrimonials, perquè parteixen del llatí vulgar, el nostre origen lingüístic, i han evolucionat fins avui. 

Per cert, el llum ni s’obre ni es tanca, en tot cas, s’encén i s’apaga!

Una altra cosa és estar com un llum, que darrerament anem servits. Ja no sé si ens prenen per beneits o en realitat ho som, perquè les polítiques que estan fent ens haurien de fer moure una mica més.  

🎦   LA GUERRA DELS CORRENTS (The Current War), d’Alfonso Gómez-Rejon

EUA, 2017

Thomas Edison i George Westinghouse, a finals del segle XIX, competeixen per crear un sistema d’electricitat que es pugui comercialitzar a tot Amèrica, fet que es coneix com la guerra dels corrents, una rivalitat pel control del mercat i de la distribució d’energia. 

D’aquest tipus de pel·lícules ara se’n diuen biopics, però no són res més que pel·lícules biogràfiques. Són interessants perquè donen a conèixer una mica la crònica de fets importants de la nostra història, tot i que evidentment novel·lades i amb tots els afegits que vulgueu. És notable per conèixer una mica millor d’on prové, en aquest cas, l’electricitat que avui, que ja és imprescindible, ens venen tan cara!

TRÀILER 

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Tot succeeix sota els mateixos astres

perquè els àtoms, la llum i l'energia

només són somnis de la geometria. 

 

Joan Margarit (Llum de pluja, 1987)